Malgrat la forta i persistent sequera que viu Catalunya, sorprèn el període extraordinàriament humit que han viscut les Terres de l’Ebre durant els últims mesos.
La sequera ja és forta o molt forta en alguns indrets, i fins i tot es parla d’una manca de pluja històrica en algunes comarques centrals, mentre que zones del Pirineu occidental i les Terres de l’Ebre en són una excepció.
Així, mentre que en general els embassaments es troben molt per sota de la mitjana i es patix per una manca de disponibilitat d’aigua, que comença a ser preocupant, a l’Ebre es viu una bona situació.
L’aigua total embassada actualment a Catalunya és de 1.114 hm3, fet que suposa el 57 % de la capacitat total, segons dades de finals de gener.
El normal per a esta època de l’any seria que els embassaments estiguessen al voltant del 71 % de la seua capacitat, segons la mitjana dels últims deu anys. En canvi, els embassaments ebrencs acumulen una gran quantitat d’aigua de les inundacions del setembre i el novembre de l’any passat: Riba-roja està al 98% de la seua capacitat, Mequinensa, al 64%, Santa Anna, al 74% i Oliana, al 50%.
Tres mesos sense pluja
A la resta de Catalunya, però, ja hi ha municipis en alerta. Part de la demarcació de Girona i pràcticament tota la Catalunya central estan en estat de prealerta o alerta per sequera; i els indicadors mostren que ens dirigim cap a un episodi de sequera extrema. Això provoca que alguns ja es pregunten si hi ha risc de restriccions d’abastament d’aigua, però estes no comencen fins que els embassaments estan al 35% de la seua capacitat.
“Acumulem mesos de sequera i les previsions meteorològiques no són precisament esperançadores”, diu Miquel Alonso, director dels Serveis Territorials d’Interior a l’Ebre.
Segons apunta, ens espera un març sec i un abril més plujós del que seria habitual. Per altra banda, Alonso recalca que també es podrien produir episodis excepcionals localitzats i puntuals, fenòmens que no es poden preveure i que depenen del canvi climàtic.
Risc de simultaneïtat de grans incendis
Tot i que l’Ebre viu una “millor situació de partida” pels factors ja exposats, els experts apunten que els tres mesos de sequera consecutius -desembre, gener i febrer- estan començant a passar factura als boscos i vegetació ebrencs. Preocupen especialment les zones de la Ribera d’Ebre i la pobla de Massaluca, i la part sud-est del Montsià.
“Això pot conduir a un risc d’incendi elevat”, alerta Alonso, que destaca que amb el canvi climàtic, el risc de grans incendis forestals s’estén durant tot l’any. Les condicions de més temperatura, més sequera i, per tant, menys humitat, propicien un major risc, fet que desencadena en incendis fora de la temporada que seria habitual, com és el cas de l’incendi de Roses de la setmana passada.
Al mateix temps, però, el GRAF (Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals) ressalta tres desavantatges importants que patixen els boscos ebrencs enguany i que els fan propicis perquè s’hi produïsquen grans incendis. Les nevades del gener de 2021 van trencar molts arbres que ara comencen a ser combustible mort acumulat en molts dels boscos, un material ideal per a cremar.
A més, també hi ha una gran quantitat d’herba acumulada: l’any passat va ser un any humit, però ara esta s’està assecant i convertint- se en bon combustible. Per últim, les gelades d’este gener han fet que el matollar estiga força sec.
En este sentit, Marta Miralles, membre de la unitat tècnica El GRAF, es mostra alerta per la situació actual, i avisa que el combustible sec i mort és el que dona més intensitat i continuïtat als incendis.
“De moment tenim una campanya molt estesa, amb una elevada probabilitat de simultaneïtat de grans incendis a tot Catalunya. L’escenari de forta sequera al nord de Catalunya, combinat amb l’escenari de càrrega de combustible disponible aquí al sud, suposa un perill”, conclou Miralles.
