HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLes activitats humanes i els seus serveis ecosistèmics

Les activitats humanes i els seus serveis ecosistèmics

Al món cada cop queden menys hàbitats primigenis. L’ésser humà explota els recursos naturals al màxim rendiment, prioritzant els seus interessos, de forma que tala els últims boscos ancestrals o cultiva les darreres estepes.

A Europa, el vell continent, podem dir que no queda cap indret que no hagi estat modificat des de l’existència de la nostra espècie. Totes les masses forestals han sigut tallades en algun moment del passat i la majoria replantades amb espècies d’arbres que ens han interessat. D’aquesta manera hem condicionat la flora i indirectament la fauna. Fins i tot els cims de les zones muntanyoses més elevades, com els Pirineus o els Alps, que sempre han sigut sinònim de zones verges, han tingut processos d’alpinització per crear pastures i portar ramats.

Els boscos de Bialowieza a la zona entre Polònia i Bielorússia, són possiblement l’excepció dels últims reductes d’hàbitats forestals que mai han sigut explotats. Així i tot, si parlem de com hem condicionat els hàbitats indirectament, noves teories parlen que la gran macrofauna, com els mamuts, no es van extingir per un canvi climàtic sobtat. De fet, van ser els nostres ancestres que els van caçar fins a l’extinció. Evidentment, la falta d’aquests grans herbívors i els seus megadepredadors, ha influït en el creixement de les plantes i els arbres. Per tant, no queda res “verge” al nostre continent.

I és que Europa, la fauna i flora que ha sobreviscut, s’ha hagut d’adaptar durant els últims deu mil anys a la nostra presència i, sobretot a les nostres activitats que han transformat els medis. L’agricultura tradicional ha sigut el refugi de molts animals europeus que han perdut els seus hàbitats originaris. Per exemple tenim les zones cerealistes de l’interior, amb ocells com els Sisons o els Piocs que habitaven ancestralment zones estepàries. O podem parlar de les oliveres, on milions de petits ocells s’alimenten del seu fruit durant els mesos d’hivern. O un altre exemple són els arrossars del delta de l’Ebre, zones humides artificials d’aigua dolça, on milions d’ocells aquàtics s’alimenten. I és degut a tota aquesta fauna que depèn de l’agricultura, que la Unió Europea dóna subvencions agro-ambientals, per justament premiar als agricultors pels seus serveis ecosistèmics i mantenir aquest patrimoni natural.

Una altra activitat ancestral i mil·lenària, no tan reconeguda ambientalment, són les salines, on la fauna especialitzada en les salmorres someres, troba un indret ideal on poder viure. Els flamencs són l’exemple més conegut per tots els visitants que vénen a veure el Delta de l’Ebre. Visitants que sostenen una economia en forma de turisme.

I són precisament aquestes activitats humanes, que generen uns serveis ecosistèmics i que mantenen altres economies lligades a elles, que haurien de ser prioritàries de conservar, en una Europa que mai recuperà, els hàbitats pristins.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

83 + = 88

Últimes notícies