Ca l’Enriqueta és un mas situat als afores de Deltebre que ha reobert les portes per a convertir-se en un punt de trobada entre dones i persones no dissidents de gènere -no binàries-, perquè puguen trobar un espai feminista, creatiu, on fer residències artístiques, tallers i jornades amb perspectiva de gènere; però també en un espai de cures, on descansar, on connectar amb una mateixa, compartir idees i inquietuds amb les altres, i sentir-se segures.
Amb esta voluntat ha nascut al territori un projecte comunitari feminista “que estem cocreant diverses dones”, detalla Doina Gherta, una de les impulsores de Ca l’Enriqueta i companya de l’Assemblea Vaga Feminista Terres de l’Ebre. “Ca l’Enriqueta és un mas que va heretar Noemí de la seua família, que vivia aquí, a Deltebre, tot i que ella ara viu a Barcelona. Va ser d’ella de qui va sorgir la idea de fer d’esta casa un espai feminista on es puguen fer residències artístiques i les associacions i els grups feministes organitzen trobades, a més de ser un espai de cures”, explica.
Definir què engloba un espai de cures no és fàcil, però per a Gherta és un “espai que no siga violent, on sempre ens tractem des del respecte, encara que tinguem opinions diverses, on puguem aprendre les unes de les altres. També és un espai físic, on dormir, on tindre un recer i qualsevol cosa que necessites; així com un espai on parlar de temes comuns, interessos i inquietuds”. “Crear un espai on totes les dones i persones no dissidents de gènere, amb tota la seua diversitat, es puguen sentir a gust, cuidades i ben tractades, no és fàcil; per això ho hem de fer a poc a poc, juntes. I les jornades permeten este punt de trobada per a anar-lo definint de manera comuna”, assenyala.
De fet, este dissabte 5 de febrer, amb la col·laboració de l’Associació Vaga Feminista Terres de l’Ebre i com a activitat prèvia al 8-M, han organitzat diverses xerrades i tallers sobre sexualitat femenina. Així, es parlarà d’un gran desconegut per a moltes dones, com és el sòl pelvià, de la mà de la fisioterapeuta Tània Perales; també es parlarà de la sexualitat en l’adolescència, amb la fotògrafa i integradora social Roser Arques; i també, a la maduresa -‘sexalescència’-, a càrrec de Lourdes Fernández.
De moment, les activitats no són per a un públic mixt, tot i que no tanquen les portes que en un futur es puguen fer actes més grans i multitudinaris. “Ara, prioritzem tenir un espai per a dones i persones no binàries per a compartir interessos, habilitats i gustos, així com transmetre- ’ns coneixements, i cuidar-nos”, diu Doina, que afegix “personalment, a les trobades que hem fet vaig sentir- m’hi molt a gust: totes hi anàvem amb ganes de conèixer-nos, d’aprendre, de compartir, de veure què feia la companya…, tot era molt càlid. Era com estar en amigues, compartint diferents experiències viscudes, des de l’assetjament al carrer fins a un llibre que has llegit”.
I d’aquí sorgixen idees per a organitzar activitats, com el club de lectura que han programat per al 31 de març, amb la col·laboració de la llibreria La Romàntica d’Amposta, per a parlar i compartir neguits i il·lusions sobre els diferents tipus de models relacionals, des de la monogàmia fins al poliamor, passant per l’anarquia relacional, a partir del llibre Pensamiento monógamo, terror poliamoroso, de Brigitte Vasallo; o a partir de hobbies comuns s’han organitzat tallers setmanals de teixir, o un grup més interessat en la natura, en l’horta, i a fer compost orgànic.
També van adonar-se que “a les Terres de l’Ebre trobàvem a faltar un espai on poder parlar obertament dels interessos que envolten al feminisme; avui dia s’ha parlat de tot, però falta crear un feminisme plural, que no siga només blanc. És per això que hem preparat un taller antiracista i decolonial”. Però més enllà de ser un punt de trobada feminista, Ca l’Enriqueta també és un espai habitable. Actualment, hi viuen dos dones de manera permanent, que “són les que cuiden la casa i organitzen alguns tallers”, tot i que “també van fent-s’hi residències artístiques, que solen ser estades de dones o persones dissidents de gènere, que venen a passar- hi una setmana o dos per a continuar algun projecte que tenen, per a crear-ne de nous, o per a descansar”.
De fet, ara hi ha la Solène, una fotògrafa que ha anat a passar uns dies a Ca l’Enriqueta per a desconnectar de la ciutat i centrar-se en els seus projectes, relacionats amb la maternitat i la moda sostenible. Per últim, hi ha algunes dones, com la Doina, que formen part del nucli motor de Ca l’Enriqueta i que s’encarreguen d’organitzar jornades, activitats i tallers amb perspectiva de gènere.
Quant al finançament del projecte, Gherta explica que es preveuen dos aportacions mixtes durant els mesos que Ca l’Enriqueta fa d’espai creatiu i de centre de cures: a taquilla inversa, que preveu el mínim per a pagar les despeses, o es fan intercanvis per a cuidar la casa o arreglar -hi alguna cosa; d’altra banda, durant uns mesos, el mas és una casa turística per a sufragar les despeses que se’n deriven.
“Esta manera de viure en comunitat, d’autogestionar-se, de compartir les coses, els espais i les menjades, és un concepte que aquí, a les Terres de l’Ebre, no ha arribat massa”, determina Gherta.
I és que la majoria de dones que confluïxen a Ca l’Enriqueta han estat vivint durant un temps fora del territori, bé a Barcelona, bé a Espanya o a l’estranger, i ara volen portar este estil de vida aquí.
