HomeEntrevistes“L’Ebre té potencial per a un hub agroalimentari capaç d’atraure més empreses...

“L’Ebre té potencial per a un hub agroalimentari capaç d’atraure més empreses com Florette”

Pregunta: De qui o de què depèn que puguem sortir-nos-en de pressa i sense danys estructurals, d’esta crisi?

Resposta: Esta és una responsabilitat compartida. El govern ha de dissenyar plans que s’ajusten a les necessitats de la societat, les empreses han de prendre decisions valentes i la ciutadania ha de continuar consumint. Caure en el discurs pessimista ens pot portar a una major contracció de l’economia.

 

P: El govern diu que esta vegada no hi haurà retallades.

R: Dependrà de totes les administracions. El govern català no ha de fer retallades, però ha de dotar millor els departaments que tenen un paper molt important per a ajudarnos a sortir d’esta crisi, com el d’Empresa i Coneixement, que inclou Universitats i Recerca. Madrid ha de repartir equitativament els recursos en funció del teixit empresarial dels territoris, i Brussel·les ha de dotar els països que més ho necessiten.

 

P: La Generalitat estrena un pressupost pensat per a una realitat molt diferent de l’actual.

R: Ningú, a finals del 2019, podia imaginar-se esta crisi. Ara tenim un nou pressupost, el 80% del qual se’n va als departaments més socials, bàsicament Educació i Salut. Al Departament d’Empresa li pertoca un 0,5 per cent, òbviament insuficient. Cal dir que la infradotació del nostre departament és malauradament habitual. El pressupost d’ACCIÓ, l’agència pública per a la competitivitat de l’empresa, té avui un terç del pressupost que tenia fa 10 anys. El que vull dir amb això és que hi ha una primera responsabilitat important del nostre propi govern en el sentit que per a fer polítiques socials cal que l’economia funcione. Això vol dir que el teixit empresarial, que és qui genera recursos, ha de poder funcionar correctament. A la taula per a la reactivació de l’economia s’haurà de tractar com dotar de més recursos departaments com el d’Empresa.

 

P: La moratòria en el pagament de tributs i lloguers o els préstecs amb aval públic serviran per a reduir la mortalitat d’empreses?

R: Hi ha situacions molt diverses, depenent de la tipologia de l’empresa. Les corresponents a serveis essencials han pogut continuar la seua activitat, però altres s’han vist forçades a parar dos mesos i la represa tindrà costos importants. El retorn serà dur i cal injectar liquiditat a estes empreses perquè puguen tornar a obrir. L’ajornament de tributs i ajuts directes serà clau, però hem de ser conscients que hi haurà mortalitat d’empreses en determinats sectors.

 

P: Esta epidèmia igual ens obliga a matisar el concepte globalització i a replegar-nos, tornant a donar protagonisme a allò local.

R: La Xina és la fàbrica del món. Aquí no podem competir amb ells en costos de mà d’obra, malgrat que hi han empreses que seguixen esta estratègia. Ara és el moment de replantejar-nos què volem ser. Si volem distingir-nos i fer créixer l’economia, hem d’apostar per fer productes de qualitat, diferents i innovadors. Per sort, això la Xina no ho pot oferir. Si no som capaços de reinventar-nos en este sentit, hi haurà un efecte de reintrospecció de l’economia, tornarem a la dinàmica de reducció de costos i a buscar els productes a fora.

 

P: Tornarà la indústria que va optar per deslocalitzar altres països buscant mà d’obra barata?

R: Esta és una de les qüestions que estem treballant. Des del Govern pensem que cal anar cap a una relocalització de cadenes de valor. Si alguna cosa ha permès veure esta crisi és que el teixit empresarial català té capacitat de reinventar-se i adaptar-se: tenim eines per a buscar noves oportunitats de negoci, la creativitat i la capacitat d’innovació necessària per a sortir d’esta crisi.

 

P: El mercat laboral també patirà canvis. Aquells que s’estan formant, quines habilitats han de treballar

R: El confinament a què ens ha obligat la Covid-19 ha estat un veritable experiment de teletreball col·lectiu. Moltes empreses s’han adonat que la digitalització passa per ser més competitius. El futur serà un mercat laboral més adaptat a la indústria 4.0: formació en big data, robòtica, digitalització, e-commerce,… I també per fomentar més la presència de la dona en estos sectors.

 

P: A les Terres de l’Ebre hem tingut alguna bona notícia durant el confinament, com la inversió de Florette al polígon Catalunya Sud.

R: Des del moment en què, al Govern, detectem que una multinacional vol invertir a Espanya o Catalunya fins que s’acaba produint, poden passar dos anys. És un procés lent. Les empreses acostumen a demanar sempre Madrid o Barcelona. Nosaltres apostem per la candidatura Catalunya i els fem veure que hi ha més territoris, a banda de Barcelona, que poden adaptar-se a les seues necessitats. Fem una short list i l’empresa acaba decidint.

 

P: De què depèn que l’Ebre es veja com un lloc atractiu per a implantacions industrials com està?

R: Les Terres de l’Ebre ha de mirar en què destaquen. Necessitem un catàleg que mostre totes les nostres fortaleses i oferir-ho a les empreses. Aquí tenim un teixit agrari potent, per això Florette va considerar l’opció, a banda de tenir aigua, llum, qualitat de vida i gent formada. Cal reforçar estos talents i estimular-los amb formació.

 

P: Ens falta oferta formativa?

R: Si volem que vinguen empreses del sector agroalimentari, que no es dediquen només a la recol·lecció, sinó que siguen manufactureres i innovadores, ens cal gent formada. Florette contractarà operaris, però també mà d’obra qualificada. Si aconseguíssem fer un hub d’empreses agroalimentàries a l’Ebre, es generia un ecosistema al seu voltant que podria afavorir-ne la vinguda d’altres.

 

P: El nostre model productiu és divers.

R: Sí, però no podem ser bons en tot. Hem de centrar-nos i especialitzar-nos en determinats sectors. És cert que podem treballar una part més transversal, com les start up, i això pot fer-se des de qualsevol territori.

 

P: Hi ha marge per al creixement industrial a l’Ebre, però no per a qualsevol tipus d’indústria.

R: Soc la primera a defensar que el nostre territori ha de preservar-se i que no podem portar indústria que perjudique un altre sector important com el turisme. Però hi ha models d’indústria compatibles.

 

P: El teletreball pot ser una eina interessant per a territoris perifèrics com el nostre.

R: Moltes empreses podran permetre’s reduir costos estructurals gràcies al teletreball.

 

P: Encara que a l’Ebre anem tard amb el desplegament de fibra òptica.

R: En soc conscient perquè les empreses se’ns queixen. Però em consta que la conselleria de Polítiques Digitals està treballant de manera decidida en la implantació de fibra i 5G.

 

P: La Cambra de Comerç de Tortosa insistix en la internacionalització per a fer front a situacions imprevistes com l’actual.

R: Catalunya és un mercat petit i ens toca sortir a fora. ACCIÓ té 40 oficines arreu del món i 17.000 empreses exportadores que hauríem de duplicar. A moltes empreses els costa sortir, per això és bo comptar amb aliats com les cambres.

Albert Mestre
Albert Mestre
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 79 = 82

Últimes notícies

-->