TERRES DE L’EBRE // El panorama que oferixen les xifres és desolador, si bé caldrà veure la capacitat de mitigació de les mesures d’excepció activades per les administracions i la magnitud real de la reactivació econòmica. L’Observatori del Treball i Model Productiu va fer públic a principis del mes de maig les dades d’atur per comarques i municipis, en què ja s’aprecia un primer impacte de la crisi econòmica detonada per la crisi sanitària. Durant el mes d’abril, el primer mes amb vigència total de l’estat d’alarma pel coronavirus, les quatre comarques ebrenques van sumar un total de 897 nous aturats, una xifra que se situa al marge dels milers d’afectats per Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), que no compten com a atur registrat, concepte que fixa la relació entre la població aturada i la població activa (suma de la població aturada i la població ocupada). És més, entre el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta es van registrar 969 aturats més, i el balanç de tot el territori va ser menys negatiu pel resultat de la Ribera d’Ebre, que va tenir 72 aturats menys durant el mes d’abril probablement per les contractacions temporals fruit de les operacions de recàrrega de combustible de la central nuclear d’Ascó.
La comarca que més aturats va acumular a l’abril va ser el Montsià, amb gairebé 500, tot i que és el Baix Ebre l’única que supera el llindar dels 5.000 aturats. Les dades van camí d’empitjorar de forma contundent la taxa d’atur registral corresponent al primer trimestre del 2020, que es mou entre el 8,49% de la Terra Alta i el 14,41% del Montsià. L’Observatori del Treball també ha activat dos mapes interactius que permeten saber les xifres dels ERTOs i persones afectades per municipi
