L’edificació a l’Ebre creix, però en menor mesura que l’any anterior. Segons dades de la demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’any 2018 la superfície dels projectes visats a territori català ha crescut un 15%, tot i que l’increment es deu a pocs projectes de grans superfícies. A les Terres de l’Ebre el creixement ha estat més moderat, del 7%, amb una superfície total visada de 65.166 metres quadrats.
Així, tot i augmentar, la superfície visada seguix considerant-se molt per sota del que es podria considerar la “normalitat” (estem un 44% per sota de l’activitat que hi havia l’any 1993). El creixement s’explica, en gran part, pels 69 projectes de gran envergadura (més de 10.000 metres quadrats) que s’han visat el 2018 a Catalunya. Estes dades es valoren des del col·legi com a “molt negatives”, ja que signifiquen la concentració de la feina en pocs professionals. A l’Ebre, en canvi, s’han visat un total de 305 projectes, un 15% més que el 2017. Esta pujada respon a l’augment dels projectes que es troben entre 500 i 3.000 metres quadrats; i és que a diferència de l’any anterior no s’ha visat cap projecte superior als 3.000 metres quadrats.
No obstant això, esta realitat diferix de les dades d’este primer semestre del 2019. L’Ebre mostra una pujada del 17% de la superfície visada respecte al primer semestre del 2018, motivada per un projecte de gran envergadura (de més de 10.000 metres quadrats). Este consistix en l’ampliació del restaurant d’Alcanar Clos de Codorniu, més concretament en la construcció d’un edifici on es realitzaran banquets. Sense tenir en compte este projecte, però, s’hauria produït un decreixement de l’11% respecte a l’exercici anterior. A més, durant este primer trimestre de l’any també s’han acabat les obres del nou Palau de Justícia de Tortosa, que s’inaugurarà este dissabte 23 de novembre. La nova seu judicial, situada al carrer de la Mercè i la plaça dels Estudis, davant de l’edifici judicial actual, compta amb quatre plantes i més de 3.500 metres quadrats.
D’altra banda, si fem una anàlisi per usos dels habitatges, a Catalunya l’any 2018 s’han projectat 14.515 habitatges nous, i això suposa un creixement del 29% en comparació amb l’any anterior. El no habitatge, però, continua mostrant una davallada, tot i que no tan important com la de l’any anterior (el 2017 va baixar un 12% i el 2018 un 3%). Totes les tipologies baixen excepte sanitat (la que més puja), hostaleria i, en menor mesura, educació. Cap d’estos projectes, però, es desenvolupa a la província de Tarragona: l’equipament sanitari de Girona, 2 hotels a la província de Girona i un a la de Barcelona. A l’Ebre el 2018 s’han projectat 110 habitatges nous, dada que representa un augment del 37,5% respecte al 2017. Pel que fa a la superfície, 34.278 metres quadrats corresponen a habitatges nous, amb un creixement del 4%. El nou habitatge ha pujat un 10%, amb 30.888 metres quadrats de superfície visada.
Obra nova i rehabilitació
Mentre que a escala de Catalunya l’any 2018 l’obra nova ha tingut un creixement superior al de l’any anterior, d’un 26%, la rehabilitació ha baixat per primer cop des del 2014, un 3%, i representa tan sols un 27% del total de superfície visada. Per territori, la demarcació que més visa (Barcelona), curiosament és la que té un percentatge de rehabilitació més baix: només un 25% dels projectes. L’Ebre, en canvi, mostra una realitat ben diferent de la de la resta del territori, ja que s’ha visat pràcticament el mateix en rehabilitació que n’obra nova. L’obra nova ha baixat un 4% (el 2018 s’han visat 23.373 metres quadrats) i la rehabilitació ha augmentat un 17% (amb 33.087 metres quadrats visats).
Això no obstant, pel que fa a dades globals, si analitzem els projectes de rehabilitació visats a Catalunya ens adonem que es rehabilita una mica més l’habitatge que el no habitatge. En total, l’any 2018 s’han visat 637.100 metres quadrats corresponents a rehabilitació d’habitatges i 2.555.802 metres quadrats d’habitatges nous (d’obra nova). Si tenim en compte, però, que a Catalunya hi ha un parc edificat de prop de 4 milions d’habitatges, els projectes de rehabilitació del parc edificat avancen a un ritme molt lent. De fet, segons dades del col·legi, els ciutadans europeus gasten prop de 1.400 euros de mitjana a l’any en rehabilitació de l’habitatge i, en canvi, a Catalunya la despesa és d’uns 700
euros.
“Continua sent evident que la gran rehabilitació està estancada. L’activitat de renovació urbana, tan necessària en un parc envellit i desactualitzat com el nostre, amb reptes clars com l’eficiència energètica i la sostenibilitat, no s’està duent a terme al ritme i amb la intensitat que caldria”, argumenten fonts del col·legi. Segons Joan Manuel Margalef, president de la demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la gran rehabilitació és clau. “L’obra nova trigarà a revitalitzar-se i aproximar-se als estàndards europeus: hi ha operacions immobiliàries però molt limitades. La via amb més potencialitat que hi ha actualment és la de la rehabilitació, però no hi ha els recursos i ajuts necessaris per a implementar-ho”, argumenta en declaracions al Setmanari l’Ebre. “En este sentit, des del col·legi hem proposat a l’administració un pla de renovació urbana per a donar alternatives al sector”, explica.
La renovació urbana respon a un canvi d’actitud respecte a l’entorn mediambiental per a actuar sobre els habitatges, edificis i ciutats, i millorar així la qualitat de vida de les persones i la sensibilització cap al seu entorn i el seu futur.
