HomeTerres de l'EbreGabriel Borràs: “El canvi climàtic pot ser la gran excusa per a...

Gabriel Borràs: “El canvi climàtic pot ser la gran excusa per a promoure l’equilibri territorial”

Que cada cop baixa menys aigua pels rius catalans és un fet que pot constatar qualsevol persona major de quaranta anys i amb una mica de memòria. “Des del 1973, el cabal a la capçalera de la Muga i el Ter s’ha reduït quasi a la meitat, i en el tram mitjà i baix el Segre ha disminuït fins a un 60%”, constata amb dades a les mans Gabriel Borràs, biòleg i responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, un organisme de la Generalitat que proposa el desenvolupament i fa el seguiment de les polítiques de canvi climàtic. Dijous de la setmana passada Borràs va obrir el nou cicle de conferències que ha impulsat la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Amb dades d’un estudi del projecte europeu Life MEDACC (Mediterranean Adaptation to Climate Change), Borràs va alertar sobre la necessitat d’adaptar els boscos, l’agricultura i la gestió de l’aigua a les noves condicions d’aridesa. I ho va fer a partir de l’estudi de les conques de la Muga, el Segre i el Ter, però amb conclusions extrapolables a altres rius mediterranis. “En aquestes conques -i com passa gairebé arreu del país-, durant les darreres dècades la superfície de boscos ha augmentat en detriment de conreus i matollars. Es tracta de boscos molt densos i sovint no gestionats, cosa que comporta una gran competència per l’aigua. La competència pels pocs recursos és brutal, fins al punt que els arbres respiren més que no fotosintetitzen. Dit d’una altra manera, emeten més CO2 que no pas l’absorbixen”, explica Borràs. “Si tenim en compte que en un bosc mediterrani entre el 80% i el 90% de l’aigua torna a l’atmosfera, és fàcil concloure que com més massa boscosa no gestionada, menys aigua tindrem a la llera dels rius”, afegix.

I el canvi climàtic tensa i redimensiona el problema. “La temperatura mitjana anual a Catalunya puja a raó de 0,25°C per dècada. I com més s’escalfa l’atmosfera, més evapotranspiració dels arbres, és a dir, més aigua cap a l’atmosfera i menys aigua als rius”, insisteix. La solució passa, per tant, per millorar la gestió integral i sostenible dels boscos, però a més cal revisar la quantitat d’aigua de reg que ha de passar per exemple pel canal Segarra-Garrigues. “Si es manté el volum previst a la concessió sol·licitada als rius de la Conca de Segre, que és de 342 hm3/any, es veuran afectats els embassaments de Camarasa i Rialb. De fet, este últim podria quedar-se buit un mes cada any a partir del 2027. Per això és absolutament necessari redefinir les concessions d’aigua per a reg, i ajustar-les a les necessitats i a la disponibilitat real: què volem regar, per a qui i per a què”, es lamenta Borràs.

 

Entre la Catalunya rural i la urbana

Segons les pautes que marquen els estudis, el canvi climàtic intensificarà els problemes d’abastiment d’aigua i això obligarà els pròxims anys a repensar les relacions entre la Catalunya urbana i la rural. “Podem tenir ciutats mega smart i súper tecnològiques però si s’assequen els rius, es cremen els boscos i no tenim aliments -perquè el 40% dels aliments provenen directament de la Catalunya agrícola-, haurem de plegar veles”, denuncia Gabriel Borràs. I després afegix: “Si entenem que el canvi climàtic és conseqüència d’una determinada manera de créixer, d’utilitzar els recursos i d’evolucionar, està clar que no podem atacar-lo sense un canvi de model. El canvi climàtic pot ser la gran excusa per a promoure l’equilibri territorial”.

Amb la conferència de Gabriel Borràs, s’iniciava el nou cicle de conferències mensuals de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), amb l’objectiu d’actualitzar i enfortir els arguments tècnics per a la preservació del riu Ebre i reforçar els vincles entre l’entitat i la comunitat científica. El cicle, que porta per títol Ebre, canvi climàtic i gestió de recursos, s’allargarà fins al desembre del pròxim 2020. Hi participaran experts de l’IRTA, l’Observatori de l’Ebre, diferents universitats i SEO/Birdlife, que abordaran, entre d’altres, temes relacionats amb el canvi climàtic, els cabals del riu, els sediments, la qualitat ecològica, la regressió o les pesqueries. Les dotze xarrades tindran lloc el segon o tercer dijous de cada mes a la Cambra de Comerç de Tortosa. 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 2 = 6

Últimes notícies