EDICIÓ PAPER // Els treballs d’excavació a la fossa que va obrir la Generalitat a Bot ha acabat sense èxit. Es buscaven les restes d’una sola persona, Miquel Sanromà, veí de Bot i abatut durant la retirada del front d’Aragó. Les seues despulles es van enterrar, segons alguns testimonis, a tocar de l’ermita de Sant Josep. La intervenció dels arqueòlegs durant el passat mes de febrer, però, va ser infructuosa i encara no s’han pogut recuperar les restes.
La seua filla Marianna, de 91 anys, va presenciar el passat mes de febrer l’inici de les excavacions. Ella, la seua germana Joaquina i la seua mare Carme es protegien de la guerra en una masia als afores del poble mentre que el seu pare Miquel va haver de sortir per a atendre la seua mare malalta, al poble. Mai més va tornar i totes les preguntes van quedar sense resposta.
El silenci es va trencar dècades després. Francesc Fontanet, veí de Bot, va apuntar que la fossa podria estar en un indret proper a l’ermita de Sant Josep. El seu pare anys enrere volia plantar una bastida a terra però el seu propi tiet, Mariano Lahosa, va advertir que “hi ha un lloc on és millor no excavar”, a l’ermita de Sant Josep, i va reconèixer que el van obligar a enterrar diversos cadàvers durant l’abril del 1938, entre els quals hi havia Miquel Sanromà. Llavors va callar per por de les represàlies i els seus descendents finalment han trencat el silenci.
La consellera Ester Capella va lamentar que els treballs d’excavació hagen estat infructuosos. “Tenim memòria oral de molts anys enrere, que pot ser encertada, però també cal dir que anem tard, i hi ha hagut aiguats, obres, moviments de terres…”, es va doldre la consellera.
