Cada cop és més comú sentir a les xarxes socials i als mitjans de comunicació com molts pobles allunyats de les ciutats i dels grans nuclis de comerç arrosseguen des de fa temps una progressiva pèrdua d’habitants. Aquesta situació es veu especialment agreujada si es té amb compte i es focalitza l’atenció en el sector del jovent.
És sabut que l’emigració de la població activa d’un poble és un fet encastat des de fa temps i que segueix present avui dia. Tot plegat genera un impacte realment negatiu en cada localitat en la qual aquesta situació es veu reflectida. La pèrdua de qualitat i potencial humà no hauria de ser un tema superficial i ens hauria d’involucrar, a tots els convilatans, si no es vol acabar arribant a un abandona ment de l’essència d’un poble familiar, proper i amb possibilitats.
Aquesta pèrdua, però, és motivada pel benefici propi de qui decideix marxar, i és que avui dia el gros de les oportunitats que un jove té es troba al voltant dels pols d’atracció que hi ha a les ciutats. Tot i això, és curiós com aquesta situació arriba a ser paradigmàtica; atès que són molts els joves que s’estimen el seu poble i a qui agradaria trobar les oportunitats de futur, que es mereixen i els omplen, al seu lloc de naixement, sense haver de resignar-se a marxar fora com a única sortida possible.
Està clar que aquesta situació és complicada de canviar, però si dos dels tres factors implicats, POBLE i JOVENT, tenen les mateixes voluntats, és possible trobar un punt en comú en què tots surtin guanyant. S’hauria de fer una reflexió sobre com fer arribar aquestes oportunitats als joves que viuen a l’extraradi.
Les solucions no són ni ràpides ni senzilles, però seria bo que reflexionéssim sobre com volem entrellaçar els vincles actuals i de futur amb les ciutats que ens envolten per tal d’evitar que els pobles es quedin cada cop més deserts o bé acabin convertint-se en “ciutats dormitori”.
L’arribada de noves “sucursals” i franquícies al poble, la creació de petites i mitjanes empreses amb l’ajut de subvencions de les administracions públiques o inclús la nova oportunitat del teletreball, amb les infraestructures tecnològiques adequades i necessàries, podrien ser algunes de les possibilitats que generarien l’augment d’oportunitats per al desenvolupament professional dels joves dins un poble.
S’han de destinar els esforços necessaris i treballar amb les eines pertinents per tal que aquesta situació pugui revertir-se. Queda clar que, sense canviar res, el destí és conegut.
