Els bous han tornat a l’Ebre este estiu, però no ho han fet en la seua esplendor, sinó adaptats a la situació de pandèmia actual. En este context, en la majoria d’ocasions s’han celebrat les festes taurines en places portàtils, que han substituït els tradicionals descampats rodejats per carros i carretes, i s’ha prescindit de les altres modalitats més populars: el capllaçat, el bou al carrer i l’encierro. “Este canvi ha permès un control més estricte de l’aforament i evitar aglomeracions”, explica Guillem Carles, regidor de festes de Masdenverge i coordinador de la Fundació Toro de Lídia a Tarragona. Masdenverge, Paüls i Alfara, han sigut els únics que han pogut gaudir dels bous en les places fixes del poble.
L’any 2019, l’últim a celebrar festes amb bous abans de l’esclat de la pandèmia, es van fer 205 actes taurins a l’Ebre, dos menys que l’any anterior. L’any 2020 l’activitat taurina va quedar aturada i este any s’ha reprès, tot i que s’ha vist reduïda pel cost extra que suposa la seua organització. Van ser els correbous de l’Ampolla, després de Sant Joan, que van marcar la tímida arrancada de la temporada. Tot i que tradicionalment els bous comencen abans, amb les festes d’Aldover, Mas de Barberans o Alcanar, la incertesa en les decisions del Procicat va fer endarrerir l’estrena.
A partir d’aquí, però, la majoria de pobles ebrencs han celebrat les seues festes amb bous, a excepció de Deltebre, Jesús, Mas de Barberans, la Galera, Roquetes i els Reguers. Santi Albiol, president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, diu en declaracions a este setmanari que estan “molt satisfets”. “Finalment, la gran majoria de les poblacions amb tradició acabaran fent festes amb bous al nostre territori”, apunta. A més, Albiol declara que la tasca d’organització ha demostrat que “les festes amb bous són segures” i que “no hi ha hagut cap increment de casos covid al territori a cap dels municipis on s’han celebrat bous”.
Mesures covid
Segons la normativa del Procicat, per cada carreta hi ha un màxim de 10 persones del mateix grup familiar i està prohibit beure, menjar o fumar. La llei també marca que com a màxim poden haver-hi 45 persones participant de l’espectacle dins de la pista. Així mateix, igual com és habitual en qualsevol acte cultural, és obligatori l’ús de mascareta i gel hidroalcohòlic per a accedir al recinte, i les entrades i sortides s’han de fer de manera ordenada i sense aglomeracions. Algunes poblacions també han optat per la distribució dels espectadors en seients assignats i el registre dels participants.
Totes estes mesures han tingut un efecte immediat en la preparació dels correbous i han fet que la seua preparació s’haja encarit. “Les principals despeses extres han estat la contractació de vigilància i control d’accessos -en alguns pobles han sigut voluntaris i en els pobles més grans Protecció Civil- i la contractació de les places portàtils, que ronden els 10.000 euros”, detalla Guillem Carles. “Implementar les mesures de control per la covid ha sigut un esforç important, però la recompensa ha valgut la pena. L’any que ve hem de lluitar per a tornar als carrers i recuperar totes les modalitats”, valora Guillem Carles. Mentre els grups animalistes veuen el parèntesi pandèmic com una oportunitat per a impulsar una reinterpretació de les festes majors a les comarques del sud, els taurins afirmen que els bous s’han reprès amb ganes i entusiasme. “A Masdenverge es van esgotar les entrades en un dia. La gent tenia ganes de tornar”, remarca el regidor de festes del poble.
Ramaders de proximitat Davant d’esta situació d’excepcionalitat, i com molts d’altres sectors, la ramaderia extensiva de braus ha patit greument els efectes de la covid. I és que de les 9 ramaderies extensives de l’Ebre, 8 viuen gràcies a les festes majors dels pobles. “Sense festes no hi ha viabilitat de les ramaderies”, sentenciava el ramader Paco Palmer en este diari, fa tot just un any. Ja en aquell moment, Palmer feia una crida a apostar per les ramaderies del territori, un cop es reprenguessen les festes taurines. “A Navarra el 100% dels bous són navarresos i a València i a Aragó el 90% dels bous són del territori. En canvi, a l’Ebre en una setmana de bous es fan 5 dies amb bous de fora i 2 amb bous d’aquí”, es queixava Palmer.
Enguany Palmer considera que la resposta de les penyes i les comissions ha estat “prou bona” i, en més de la meitat de les ocasions s’ha optat per ramaderies de casa i s’ha apostat pel sector primari de proximitat. Tot i això, Palmer apunta que esta tendència s’ha de mantenir en el futur i anuncia que des del sector de ramaderia extensiva de les Terres de l’Ebre s’està treballant en el projecte Lligallos Ramader, una fira que tindrà l’objectiu de reivindicar la ramaderia extensiva del territori i que veurà la llum al gener del 2022.
