No serà fàcil conèixer els noms i cognoms dels 99 soldats republicans les restes dels quals han estat exhumades durant setmanes de treballs arqueològics a la fossa comuna del Povet de Miravet. El Setmanari L’EBRE obre la seua edició en paper explicant-ne els motius, en un especial d’obertura sobre el 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre.
En paral·lel al treball de camp al Povet, ja finalitzat fa dies, s’ha fet una tasca de recerca documental i de testimonis orals, per a poder recollir pistes que permeten identificar els cossos i, després, creuar el seu ADN amb les 1.200 mostres genètiques aportades per familiars de persones desaparegudes. Però l’escassedat de referències orals i la falta de documents i de llistats de baixes de la zona del front vinculada a l’hospital de campanya i a la fossa de Miravet, ho han complicat molt. El govern estudia què fer amb els ossos recuperats mentrestant no es puga concretar a qui corresponen.
L’impulsor del banc d’ADN, l’ebrenc Roger Heredia, proposa guardar-les en un magatzem en condicions per si en el futur sí que es pot fer la identificació i avisa que depositar-los en nínxols sense identificar en els cementiris municipals, com preveu la llei vigent de memòria, “seria matar-los un altre cop”. El Govern de la Generalitat està treballant en una nova llei i es va comprometre a “prémer l’accelerador” en polítiques de memòria durant els actes de commemoració de l’aniversari de la Batalla de l’Ebre, a Corbera.
