Semblava que no pogués ser: una guerra a Europa en ple segle XXI. Fins i tot el president ucraïnès, Volodomir Zelenski, qüestionava, fa unes setmanes, el suposat alarmisme dels Estats Units, de l’OTAN i de les institucions polítiques europees que, per este ordre, alertaven del risc imminent que Rússia envaís Ucraïna per a encetar una guerra que Vladímir Putin aspirava a resoldre en un esbufec, però que ara mateix té pronòstic incert i, en qualsevol cas, pessimista.
Amb l’argument de protegir el separatisme prorús del Donbàs -en conflicte des del 2014- d’una suposada persecució ucraïnesa, i amb la dèria confessa de no permetre l’apropament progressiu d’Ucraïna a la Unió Europea i a l’OTAN, Putin ha llançat una ofensiva que havia de ser quirúrgica però que està sent de gran abast, amb centenars de víctimes civils, i que tot i arribar a les portes de Kíiv i d’haver bombardejat també altres ciutats importants del nord d’Ucraïna, com Járkov, i d’assetjar durament poblacions de l’est, com Mariupol, després d’una setmana de conflicte ha topat amb una resistència ferotge de l’exèrcit ucraïnès, alimentat pel voluntariat: “Uns s’allisten a les forces de defensa, altres fabriquen còctels Molotov i altres preparen menjar per als soldats”, escrivia l’enviada especial Maria Sahuquillo per a El País. També és cert que el Govern ucraïnès ha prohibit sortir del país als homes entre 18 i 60 anys. Sí que en fugen dones, nens i homes grans: este dimecres, l’ONU xifrava en un milió les persones que han abandonat casa seua per a allunyar-se de les armes.
N’hi ha que han arribat a la frontera polonesa, però en general associacions catalanes de suport als refugiats denuncien l’absència d’un corredor humanitari per a facilitar la fugida i garantir l’entrada d’aliments, medicaments i material d’ajuda. Una d’estes associacions és la catalana És per tu, que des de fa una dècada organitza l’acollida temporal de xiquets i xiquetes de la regió de Txernòbil, que passen els estius a Catalunya per a suavitzar els efectes de la radioactivitat a la qual s’enfronten arran del terrible accident de l’abril del 1986.
És per tu té implicades, en esta tasca, unes 28 famílies de les Terres de l’Ebre i més d’una setantena, a Catalunya, que en la mesura que Txernòbil i el camí cap a Kíiv ha estat una de principals vies de penetració dels combois militars russos, han aconseguit ampliar l’estructura de solidaritat establerta des de fa temps amb el nord d’Ucraïna i mobilitzar a través de les xarxes socials centenars de famílies més, no només de Catalunya, disposades a col·laborar. També han organitzat punts de recollida de material per a ajudar les víctimes de la guerra. Només a les Terres de l’Ebre, en col·laboració amb ajuntaments i altres entitats, se n’han habilitat més de 70, segons explica Elisa Nofre, coordinadora de l’associació És per tu a les comarques ebrenques. “Nosaltres tenim cases per a acollir i material per a enviar-los; el problema és qui ens ajuda a fer-lo arribar o que les famílies afectades puguen sortir d’Ucraïna”, lamenta.
Associacions d’acollida reclamen un corredor humanitari per als exiliats i per a fer arribar ajuda als afectats
L’associació coneix de primera mà, perquè té el vincle fet amb les famílies afectades, el context i les necessitats d’aquella zona concreta d’Ucraïna, i estan recollint, sobretot, medicaments i productes per a l’alimentació i la higiene infantil o roba.
Alguns dels punts de recollida són a la Biblioteca municipal d’Alcanar i la Llar de jubilats de les Cases, als baixos de l’edifici del Sindicat d’Amposta, als ajuntaments de la Sénia, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Jaume d’Enveja i Ulldecona, a l’Smartcentre de Santa Bàrbara o a l’edifici de Serveis Socials de la Ràpita. Al Baix Ebre estos estan situats al Centre Esportiu de Deltebre, als ajuntaments de Tivenys, Roquetes o Tortosa, on hi ha tres punts de recollida, la seu de l’associació 13 de Gener, la comissaria de la Policia Local i al restaurant El Parc. A la Ribera d’Ebre, s’ha habilitat, per exemple, la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre, o els edificis consistorials de Benissanet, Garcia i Miravet.
Nofre reclama més implicació política d’Europa i de les institucions i les grans organitzacions humanitàries per a obrir un corredor per als damnificats de la guerra. “Ara mateix està tot bloquejat, és una ratera. Hi ha casos dramàtics: famílies a les quals s’acaba la insulina”, afirma, i explica a este setmanari que pretenen enviar material a través de transportistes ucraïnesos amb els quals ja tenen fet el contacte de tots estos anys.
Mobilitzacions
La ciutadania ebrenca no només s’ha mobilitzat en clau solidària, també ha aixecat la veu. Dimarts a la tarda, centenars de persones es van congregar a la plaça de l’Ajuntament de Tortosa -també va haver-hi altres concentracions en altres municipis- per a condemnar la invasió russa.
Centenars de persones es manifesten dos dies seguits a Tortosa en contra de la guerra i en solidaritat amb Ucraïna
A Tortosa, on hi ha empadronats més d’un centenar d’ucraïnesos, es va cantar l’himne d’Ucraïna, i representants dels grups polítics locals i de l’associació És per tu van llegir el manifest contra la guerra promogut per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) de Catalunya, que exigia la desescalada del conflicte: “Condemnem qualsevol tipus de conflicte, però sobretot aquell que ataca directament persones indefenses amb bombardejos indiscriminats. Com a alcaldes i ciutadans de diferents pobles i ciutats, no entenem estos atacs militars que només aporten danys civils a la població”.
Alguns participants van lluir banderes ucraïneses i cartells en català, anglès i ucraïnès. Entre les consignes dels manifestants, missatges com “No a la guerra”, “Putin assassí” i “Glòria a Ucraïna, visca els seus herois”. L’endemà, una marxa solidària en el mateix sentit, organitzada per diferents entitats, va aplegar novament centenars de persones per a anar, entre crits en contra de la guerra, des de les escales del Parc Teodor González fins a la plaça de l’Ajuntament de Tortosa.
