HomeAgriculturaLes Terres de l’Ebre tenen protegides fins a 2.688 oliveres mil·lenàries

Les Terres de l’Ebre tenen protegides fins a 2.688 oliveres mil·lenàries

La Taula del Sénia té inventariades 6.358 oliveres mil·lenàries entre Catalunya, l’Aragó i el País Valencià. La Mancomunitat ha actualitzat el seu inventari i s’han incrementat en 591 els exemplars a les terres del Sénia respecte del 2019. Segons explica la tècnica de la Taula del Sénia, Tere Adell, “s’ha augmentat especialment el nombre d’oliveres mil·lenàries inventariades sobretot a la part valenciana, ja que és on enguany ens hem centrat més, a diferència de l’any passat que vam actualitzar més a fons la catalana”.

Així i tot, enguany, a les Terres de l’Ebre s’han inventariat una vuitantena d’exemplars més i ja són 2.668 oliveres mil·lenàries protegides entre els nou municipis catalans que formen part de la Mancomunitat -Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona-. La comarca del Montsià és on es concentren majoritàriament esta tipologia d’arbres, encapçalades per Ulldecona, que suma 29 exemplars més i ja en són 1.524 els protegits; a la Sénia se n’han inventariat quaranta més i ja n’hi ha 501; a Godall se n’han registrat 10 més i ja n’hi ha 188, i al Mas de Barberans han localitzat un exemplar més, que situa en 39 les oliveres mil·lenàries protegides al municipi.

Llei de protecció de les oliveres: sis mesos després

El passat 3 de juny, el Parlament de Catalunya va aprovar, amb només l’abstenció dels Comuns i la CUP, la normativa per a protegir, conservar i valorar les oliveres i els oliverars monumentals. Així doncs, la llei s’aplica a aquelles oliveres que tenen un perímetre de tronc igual o superior als 3,5 metres mesurats a una altura d’1,3 metres del terra; i aquells oliverars que tenen una densitat mínima de 20 oliveres monumentals per hectàrea. “Pensem que una llei és millor que res donat el grau d’espoli que estem patint, però de totes maneres creiem que és força insuficient”, així valorava la normativa la plataforma ciutadana Salvem lo Montsià contra l’espoli d’oliveres mil·lenàries, que reivindicaven que es protegissen les oliveres de més de 2 metres de tronc.

En canvi, la normativa ha aconseguit el suport de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, i segons Adell “en global és molt positiu que existisca una llei de protecció exclusivament per a les oliveres”, ja que en altres comunitats, com és el cas de la valenciana, que va ser pionera a aprovar una llei de protecció, no es tracta d’una normativa específica per a les oliveres, sinó que és arbòria -per a tots els arbres.

Quant a la reivindicació de Salvem lo Montsià, des de la Mancomunitat, Adell creu que les mides fixades a la llei són “suficients, perquè nosaltres que estem fent l’inventari sabem la realitat de les oliveres mil·lenàries, i si s’abaixés, estaríem parlant de milions d’exemplars”, També afegix que “ha d’haver-hi un equilibri entre els processos conservacionistes i de protecció, que estan molt bé i hem de protegir i conservar estos exemplars que són meravelles de la naturalesa, i la producció agrícola, que és el dia a dia de l’agricultor, que ha de poder seguir amb la seua activitat perquè tots hem de viure”.

Altrament, en la normativa hi ha un article en què s’assenyala que qualsevol propietari que tinga oliveres de més d’1,5 m i vulga que es cataloguen com a monumentals, poden demanar-ho voluntàriament, així com en aquells oliverars monumentals i finques on hi haja exemplars protegits, automàticament es protegix tot el conjunt d’oliveres d’aquella parcel·la. Segons Guillem Riba de Salvem lo Montsià, este és l’objectiu actual de la plataforma, “aprofitar esta porta oberta que oferix la catalogació voluntària”. Perquè això siga possible, “el Govern hauria de fer un fons pressupostari destinat a la protecció de les oliveres que siga prou ampli perquè al pagès li surta a compte catalogar-les voluntàriament”, determina Riba, que afegix que “ara mateix el preu de l’oliva està per terra i empitjora any rere any; potser esta siga l’única manera d’aguantar el cultiu de l’olivera”.

Per a Riba, estes subvencions no només seran uns diners que rebrà el pagès, sinó que al mateix temps, li atorgarà un distintiu -que no serà una denominació d’origen-, però sí un valor afegit al producte de la seua oliva. “Estos incentius econòmics també faran que el seu producte es comercialitze al mercat a un preu més elevat perquè tindrà esta marca d’olivera monumental, i això pot incentivar que els pagesos vulguen catalogar els seus exemplars i, així, protegir-les”, diu.

Este apartat de la normativa també ha atret l’atenció de la Taula del Sénia, ja que, segons Adell, “ens sembla molt interessant que la llei catalana contemple una partida pressupostària anual per fer front a les despeses de conservació d’estos exemplars”. Fins al moment, a l’inventari només hi ha 31 oliveres mil·lenàries de pobles ebrencs de fora de la Mancomunitat, els propietaris de les quals s’han posat en contacte amb la Taula del Sénia per a incloure els seus exemplars a la Marca Garantia. És el cas de Masdenverge, on hi ha 26 oliveres monumentals i el d’Amposta, on n’hi ha 5.

Amb la llei aprovada al Parlament, el següent pas és crear un reglament que la desenvolupe. Sis mesos després de la seua aprovació, ni s’ha creat el reglament que desenvoluparà i posarà en marxa esta normativa, ni tampoc la Comissió Tècnica que s’encarregarà d’identificar oliveres i oliverars monumentals, de proposar inclusions d’exemplars al Catàleg d’oliveres i oliverars monumentals, proposar formes de protecció i millorament del patrimoni ambiental relacionat amb estos arbres, promoure programes d’intervenció i conservació dels exemplars protegits, així com d’elaborar una guia de bones pràctiques de conreu. “No s’ha fet el que s’havia de fer perquè la llei fos efectiva”, lamenta Riba.

La tècnica de la Taula del Sénia detalla que amb la situació sanitària que s’està vivint, així com amb les eleccions parlamentàries de Catalunya a tocar, el més convenient és esperar fins després dels comicis per a “posar-nos ja a treballar per a fer este reglament, en què participarà moltíssima gent si està obert a la societat i a les diferents entitats que treballem per la protecció d’estos arbres mil·lenaris. Clarament, este és el següent pas per a tirar endavant la llei”. Des de Salvem lo Montsià no són tan optimistes i creuen que es trigarà a abordar este reglament, davant les dificultats que s’han vist en anteriors comicis per  a formar govern. Tot i això, un cop es constituïsca el Govern, l’acció serà clara: “pressionar perquè es redacte el reglament, ja que és essencial que el tràfic d’oliveres estiga aturat i que el pagès puga beneficiar-se dels avantatges que comporta esta llei quant a les subvencions que es prometen”.

Aturada de l’espoli

Durant estos mesos, però, l’aturada de l’espoli d’oliveres ha estat notable. “A Catalunya, des que va aprovar-se la llei, a excepció d’alguns casos esporàdics d’exemplars que no superen els 3,5 metres, de seguida va notar-se que l’arrencada d’oliveres s’ha frenat totalment”, assegura Adell. I és que la tècnica de la Mancomunitat assenyala que “els viveristes i la gent que es dedicava al comerç de les oliveres mil·lenàries clarament han vist que en estos moments es tracta d’una activitat il·legal. Per a això no fa falta desenvolupar cap reglament, sinó que ja ha quedat clar amb la llei que no es pot fer”. I és que la normativa preveu sancions que van des dels 6.000 euros per aquelles infraccions lleus, fins als 48.000 € per a les greus. El membre de l’associació ecologista Salvem lo Montsià admet que s’ha vist un “descens” en la mobilitat d’oliveres, “siga per la pandèmia que estem vivint siga per la llei”, tot i que apunta que s’han vist circulant també “alguns camions amb grans exemplars d’oliveres monumentals”.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 2 =

Últimes notícies