Els darrers resultats del seguiment de granota toro que realitza el Parc Natural del Delta de
l’Ebre, des de la seva detecció l’any 2018, no han detectat rastre de l’espècie en cap dels punts analitzats.
El passat 2023, es van realitzar dues campanyes de mostreig d’ADN ambiental, als mesos de maig i juliol, en un total de 15 punts repartits per les diferents masses d’aigua de l’hemidelta esquerre. L’anàlisi de mostres d’ADN ambiental consisteix en la detecció de petits fragments d’ADN d’una espècie a l’aigua. És una tècnica molt sensible que s’utilitza per detecció d’espècies amb nombre molt baix d’individus.
Totes les mostres han sigut negatives, el que indica que ens trobaríem davant l’erradicació de la granota toro al Delta.
Els resultats de les analítiques avalen els resultats obtinguts amb mètodes de mostreig directes, de pesca i d’escolta, amb els quals tampoc s’ha detectat l’espècie des de l’any 2021 (Figura 1).
La granota toro és una espècie exòtica, considerada una de les 100 espècies invasores més perjudicials del món pel seu impacte ecològic. Originària de nord Amèrica, té una gran capacitat d’adaptació al medi, fet que li ha permès estendre’s per més de 40 països. En alguns d’aquests indrets s’ha demostrat que la granota toro és directament responsable del declivi de moltes espècies, especialment d’herpetofauna (rèptils i amfibis) autòctona, pel gran ventall d’avantatges que hi té sobre aquestes espècies i per la transmissió de malalties. Però també indirectament, pels importants canvis que pot ocasionar en els ecosistemes aquàtics.
Al Delta es va detectar el juny del 2018 als aiguamolls de decantació d’Illa de Mar, a l’hemidelta esquerre, amb la captura de capgrossos que confirmaven la reproducció de l’espècie. Per a evitar la seva expansió es van prendre mesures contundents i es va posar en marxa un pla d’erradicació.
Les mesures urgents van consistir en el confinament del nucli amb la instal·lació d’una tanca perimetral de 6 km al voltant dels aiguamolls i captura i eliminació d’exemplars (larves, subadults i adults). La ràpida actuació va permetre reduir al mínim la presència d’exemplars, però no es va assolir l’eliminació completa de l’espècie. El pla d’erradicació ha continuat activat amb el seguiment i monitoreig de l’espècie tant a la zona d’actuació (190 ha) com en altres zones potencials del Delta. També s’ha incorporat noves metodologies més eficients i adaptades a la situació de baixa densitat d’exemplars, com la detecció de l’ADN ambiental o la bioacústica.
El fet es pugui donar per erradicada la granota toro al Delta és un fet remarcable, ja que el delta de l’Ebre és considerat una de les zones hotspot (punt calent) de Catalunya pel que fa a la introducció d’espècies exòtiques, sobretot aquàtiques. La diversitat d’ecosistemes aquàtics i el seu funcionament hidrològic faciliten una ràpida dispersió i dificulten el control. Alguns exemples recents són el cargol poma o el cranc blau. En el cas de la granota toro la detecció precoç, la ràpida actuació i la seva localització inicial (en un punt que permet el seu ràpid confinament) han estat claus per obtenir els bons resultats. Durant aquest 2024 es repetiran els mostrejos per confirmar l’erradicació.
Cal remarcar la col·laboració de diferents entitats i voluntaris que han ajudat a dur a terme les accions, i experts i centres d’investigació que han donat suport i assessorament en el seguiment i control de l’espècie; Associació de voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Voluntaris RietVell-SeoBirdLife, Acuambiente, Forestal Catalana, Cos d’Agents rurals, CRARC-Masquefa, Institut de Biologia evolutiva-CSIC, Universitat de Lleida, Laboratori d’Ictiologia genètica- UdG, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya – CTFC i Albert Bertolero.
