A principi de juliol, en rebre la trucada de la revista Serra d’Or, l’escriptora Cinta Arasa (Jesús 1978) va pensar que li volien vendre una subscripció. “N’estava convençudíssima”, diu.
En realitat anava molt desencaminada: simplement volien contactar amb ella per anunciar-li que havia guanyat el premi literari Crítica Serra d’Or en la categoria infantil i juvenil pel seu llibre Paraules, flors i pólvora. “És un premi al qual no et pots presentar. En cap moment me l’esperava”, assegura.
I va pessigar-se per assegurar que no era un somni: “Cada llibre que escric conté molts trossets de mi, perquè hi poso l’ànima. Però n’hi ha, que a més a més, tenen també alè meu. Paraules, flors i pólvora és un llibre que el vaig començar a imaginar quan encara no sabia que seria escriptora, quan amb onze anys vaig llegir per primer cop un llibre de Mercè Rodoreda. Per això em fa especialment il·lusió aquest premi”.
Un premi referent en el marc de la literatura catalana i que en altres edicions ha anat a parar en mans d’escriptors de renom com Maite Carranza, Silvestre Vilaplana, Àngel Burgas, Josep Vallverdú, Emili Teixidor, Joaquim Carbó, Gabriel Janer Manila.
Paraules, flors i pólvora, publicat ara fa un any per l’editorial Animallibres, juga amb la història fictícia d’una Mercè Rodoreda adolescent, rodejada de lletres i flors que la seua família plantava a la torre del barri de Sant Gervasi de Barcelona.
La pólvora fa referència a l’esclat de la guerra civil en la seua joventut, un fet que va marcar Rodoreda profundament i que la va dur a escriure obres tan importants com La plaça del Diamant. Cinta Arasa va recollir el guardó divendres passat en la cerimònia que es va celebrar al Moll de la Fusta de Barcelona, en el marc de la Setmana del Llibre en Català.
“Aquest premi em motiva a continuar escrivint el que jo vull, al marge de les modes literàries, perquè Paraules, flors i pólvora és un llibre arriscat. Agafar un personatge històric de principi del segle XX i convertir-lo en protagonista d’una novel·la per a nois i noies del segle XXI, tenia elements de risc importants i que, fins i tot, em van arribar a treure la son”, explicava Arasa després de recollir el guardó.
En esta edició dels Premis Crítica Serra d’Or, el jurat ha volgut fer una menció especial al dietari L’eternitat enamorada (Tres i Quatre), de l’escriptor de Josep Igual (Benicarló, 1966), que va morir el 25 de març passat. El darrer llibre d’Igual és una obra hereva de la tradició assagística catalana, que té en Joan Fuster i Josep Pla com a figures destacades, amb una voluntat d’estil i prosa poètica. En esta edició dels guardons el jurat també ha estat reconeguda l’obra El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra), de Jordi Cussà, ha estat guardonada amb el Premi Crítica “Serra d’Or” 2021 de Novel·la; Pare, què fem amb la mare nostra (Labreu edicions), d’Antònia Vicens, ha rebut el Premi Crítica “Serra d’Or” 2021 de Poesia; Antoni Martí Monterde, amb Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa (Lleonard Muntaner editor), el Premi Crítica “Serra d’Or” 2021 d’Assaig; i Antoni Clapés amb el Premi Crítica “Serra d’Or” 2021 de Traducció per Tal qual de Paul Valéry (Adesiara).
Un període prolífic
Cinta Arasa ha rebut el premi en un moment prolífic de la seua carrera. A principi d’estiu va publicar Acqua alta (Jo llibre), un llibre juvenil protagonitzat per la Lauretta i el seu avi Giuseppe Orologio, el millor rellotger de Venècia. Tots dos volen salvar la ciutat italiana, que s’està enfonsant per culpa del canvi climàtic. Este mes d’octubre, també arribarà a les llibreries Escales avall (Columna), la seua nova novel·la per a adults amb tres veus s’entrellacen per donar-nos la visió de la vida de tres dones de la mateixa família -àvia, mare i filla-, repassant les seues pors, encerts i fracassos i deixant al descobert la importància dels llaços familiars, que malgrat tot les uneixen i les salven. Un recorregut per la història de Catalunya des dels anys trenta del segle xx fins als mesos previs a l’1 d’octubre del 2017.
