HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catL’espècie humana és imbècil

L’espècie humana és imbècil

No fa massa llegia una frase de l’admirat paleontòleg i arqueòleg Eudald Carbonell que diu: “Si ets conscient que estàs contribuint a una cosa negativa per a l’espècie, has de parar-ho. La nostra espècie és imbècil, perquè només un imbècil s’autodestrueix sabent que podria fer el contrari”. Malauradament no ens costaria gens trobar a tota hora, múltiples exemples que venen a avalar aquestes paraules. Des de les emissions de gasos que han provocat el canvi climàtic,  a qualsevol de les guerres que esclaten a diferents punts del planeta; des de la contaminació dels oceans,  a la destrucció de la gran selva amazònica. Del sacrifici d’altres espècies animals fins extingir-les, a l’anorreament de cultures ancestrals fruit de l’anomenada globalització o la destrucció d’obres d’art patrimoni de la Humanitat  …

Fa uns dies els científics que participen del Grup Intergovernamental sobre el canvi climàtic (IPCC) de l’ONU han reclamat que la humanitat arraconi l’energia fòssil si es vol evitar una catàstrofe climàtica. Adverteixen que si no hi ha una immediata reducció d’emissions de gasos anem irremeiablement cap al desastre. En el seu informe els científics asseguren que encara som a temps d’aconseguir una limitació de l’escalfament global a 1,5º C. Però això ha de ser “ara o mai”. L’escenari que plantegen  és assolir el pic d’emissions el 2025 i que es redueixin en un 43% al 2030. A més demanen deixar d’usar carbó per al 2050 i reduir l’ús del petroli i del gas en un 60% i un 70% respectivament. Les emissions de gasos van assolir de mitjana entre el 2010 i el 2019 els nivells més alts de la història humana. Després de veure com s’han desenvolupat les diferents cimeres del clima i del cas omís que algunes potències mundials i algunes grans empreses han fet dels acords de mínims que allí es van assolir no sembla que ens quedi massa marge per a l’optimisme. Els científics del canvi climàtic ja s’han cansat -vaga inclosa- que ningú els faci cas.

I que podem dir de les matances que s’han perpetrat a ciutats ucraïneses de la perifèria de Kíiv  com ara Butxa ? Unes atrocitats que ara ens han mostrat les televisions, però que sabem que s’han comès a totes les guerres, més properes o més llunyanes tant en el temps com en la distància. Siria, Ruanda, Balcans, Congo, Sudan, Cambotja, Segona Guerra Mundial, Guerra Civil, guerres colonials, creuades medievals, antics imperis … Tant hi fa l’època. Les guerres només porten mort, violència, patiment i destrucció. No de bades, en un moment determinat s’ha decidit crear una Cort Penal Internacional permanent per que jutgi els crims de guerra i els genocidis. El fet que sigui una cort permanent ja ens indica prou a les clares en quina mesura aquests crims són habituals.

Sembla, efectivament,  que anem cap a un gran col·lapse de la nostra espècie. Però tornant a Carbonell, augura que no serà l’extinció de la humanitat.  Hi haurà, això sí,  una resposta lògica de la natura i hi haurà, per part nostra, un intent d’adaptació ràpid, que segurament ja no serà possible tal i com ho ha estat en el passat. En alguns dels seus treballs més recents, adverteix que ens cal una consciència d’espècie que sigui crítica amb el que està passant. La humanitat ens trobem al final d’un cicle evolutiu que ens condueix a un canvi on la base fonamental és la socialització de la nostra capacitat científica i tecnològica i la seva aplicació a l’entorn i a nosaltres mateixos. Una altre aspecte important és que, per la forma de produir i d’estructurar-nos, han augmentat les diferències, i això genera tensions. La globalització, en realitat, lluny d’igualar-nos, ens està distanciant cada dia més en tots els aspectes.

Vaig tenir la fortuna de ser alumne d’Eudald Carbonell a principis dels anys noranta. Sempre he pensat que era un savi -amb tocs de genialitat-  que en alguns temes anava anys llum per endavant. I he de confessar-los que em sap greu haver-li de donar la raó en algunes de les seves afirmacions. I és que certament l’espècie humana som imbècils.

Josep Pitarch
Josep Pitarch
Historiador i periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 62 = 69

Últimes notícies

-->