HomeCultura“L'Espill” català de Mario Pons s'estrena a Madrid el 29 de maig

“L’Espill” català de Mario Pons s’estrena a Madrid el 29 de maig

L’Espill” (2023), s’estrena a Madrid, al Centre Cultural Llibreria Blanquerna (Carrer Alcalá, 44) el 29 de Maig a les 19h de la tarda. La Delegació del Govern ha convidat el director del Delta de l’Ebre.

El film del cineasta català ha estat reconegut en una vintena de festivals, amb reconeixements internacionals a Canadà, Argentina, Veneçuela, Suècia, Països Baixos, Japó… El 2023 el film es va estrenar en catorze sales de cinema. Després de més de trenta projeccions a Catalunya, València, Balears i el sud de França, Mario Pons continua fent funcionar la seva maquinària de fer (i distribuir) pel·lícules de forma totalment independent amb col·laboració ciutadana, la participació dels espectadors en el resultat final a mitjançant un sistema participatiu durant les preestrenes de “l’Espill”, similar als screen tests americans. “El Espejo” (2023) es va estrenar el 26 de gener disponible a FILMIN.

Francesc Talavera, crític de cinema: “El que em sembla més gran de “l’Espill” és la crítica sociopolítica que aconsegueix confrontant la represàlia contra el moviment independentista amb els deixos dictatorials. És conceptualment insòlit i d’una originalitat sensacional … i tot a través del prisma cinèfil d’un personatge summament únic com el protagonista, tan vinculat a una de les figures autorals més representatives del cinema francès dels anys 1970. És un autèntic plaer assistir a les sessions de les pel·lícules de Mario Pons són de les més íntegres i autèntiques, ja que estan fetes al marge d’indústries, interessos monetaris i pressions creatives, amb un munt de paciència, persistència, tossuderia i una visió essencialment incorruptible. Potser sí que són pel·lícules tècnicament imperfectes, però alhora també són genuïnament lliures, despullades de qualsevol ombra de cadenes, i per tant intrínsecament valuoses i d’una gran bellesa per la seva naturalesa desembolicada“.

El cinema és vida, però la vida no és cinema”, sentencia Hilaire a “el refugi del cel·luloide”, el mirall de l’individu davant dels estats amenaçats pel feixisme.

Una mirada amorosa sobre la submissió perversa de l’odi, en VO catalana

Envoltat de l´atmosfera dels fills de l´emigració republicana espanyola, Hilaire forma part de la generació de joves dels barris obrers de la Narbona dels anys 60. Viu la seva infància menyspreat per francesos, algerians, portuguesos, italians, gitanos…al crit de “Espanyol de merda”.

Hilaire, és un dels adolescents protagonistes de la pel·lícula de Jean Eustache “Més petites amoureuses” (1974). Seixanta anys després de marxar, torna al seu poble natal per descobrir l’Espanya dels presos polítics i exiliats catalans en un viatge interior de tornada al Delta de l’Ebre, al llegat repressiu de la postguerra, però també al seu primer amor de joventut.

Henry François Imbert revisa la feina feta per Eustache amb el seu film “Le temps des amorouses” (2009) on Hilaire n’és el protagonista. Ara “l’Espill” de Mario Pons retrata el recorregut vital de Hilaire de la mà de dos grans cineastes inclassificables.

Mario Pons: “Després de trencar 12 anys de censura a Tortosa, pugem a la capital del “reino de España“, legitimats pel públic, en català i defensant lo republicanisme des del front de l’Ebre, la memòria dels 115 de batalla, dels sotmesos pel feixisme a cada municipi, dels empresonats, afusellats, dels més de 200.000 assassinats pel règim a tot l’estat, dels i les exiliades, los combatents republicans a la II Guerra Mundial, també les deportades als camps d’extermini nazis, la memòria dels maquis resistents als Ports de Tortosa, Beseit … pugem a Madrid per donar veu i imatge a les idees de la II República, les persones que van lluitar per la democràcia, dignificant lo seu sofriment, lo que mai va figurar al redactat de la present Constitució espanyola de 1977. 47 anys després, en la present conjuntura política, sirguem riu amunt per fer cinema, contribuint així, a sublimar els traumes enquistats de la guerra civil, la transició, amb una posició clara, antifeixista, ben ferma a l’hora de continuar denunciant els crims del franquisme i els seus codis encara vigents a la nostra societat. Sublimar l’odi a través de l’amor al cinema és urgent!

Més informació del film a: https://www.segulafilms.com/bloc/lespill-recull-de-premsa-2/

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

4 + 2 =

Últimes notícies