Tenim un sistema econòmic, anomenat l’economia de lliure mercat, que de lliure no en té res, ja que es basa en les forces del mercat. La comercialització posa preu a tot, amb l’objectiu d’aconseguir el màxim benefici sense tenir en compte les persones que no el poden pagar, que queden marginades i condemnades a viure en la misèria.
Aquest model econòmic es basa en la premissa que tots estem al mateix nivell, que disposem de la mateixa quantitat de diners, la qual cosa és totalment falsa. La conseqüència és que la bretxa entre els països desenvolupats i el Tercer Món cada cop és més ampla i si un país demana ajuda al Banc Mundial o al FMI, les condicions imposades són tals que no se’n pot sortir, i el deute, a causa dels interessos, va augmentant. Això és usura, no ajuda.
En acabar la Segona Guerra Mundial els Estats Units van ajudar econòmicament a la reconstrucció de l’Europa Occidental amb el Pla Marshall. Va ser una mostra de solidaritat que va durar quatre anys, des de 1948. Ara és urgent que hi hagi un pla semblant per tal d’ajudar els països pobres, condonant els seus deutes i amb ajudes financeres sense condicions abusives.
Això només requereix la voluntat política dels països més rics i ser conscients que els objectius econòmics no poden estar per damunt de les persones. Cal una altra visió del món.
“Hem d’aprendre a viure junts com a germans, o morir junts com a necis” (Martin Luther King).
