En el recent informe del grup dels científics més experts sobre el canvi climàtic (IPPC) es diu que, si continua l’escalfament global del planeta, dues de les zones més afectades seran l’Àrtic, pel desglaç, i tota la zona del Mediterrani degut a la pujada del nivell del mar, a les sequeres i als incendis.
De fet, el delta de l’Ebre està sent una de les zones d’Espanya més castigades per les pujades del nivell del mar, per la falta de sediments atrapats en els embassaments i pels temporals extrems com el “Glòria” del passat gener. Si no aturem el sobreescalfament planetari pels gasos que van a parar a l’atmosfera, el Delta s’enfonsarà i les poblacions del voltant també sofriran greus conseqüències. Les Terres de l’Ebre és un dels territoris que més es poden veure afectats pel canvi climàtic.
Rodrigo Borja, expresident de l’Equador i Doctor Honoris Causa per diverses universitats, va dir: “Només els polítics insensats perden el sentit de la realitat quan exerceixen el poder”. Malauradament aquests tipus de polítics abunden i no s’adonen del moment tan crític pel qual està passant la humanitat i el planeta. Per això, és necessari la pressió popular, com la vaga general mundial pel clima que tindrà lloc el 24 de setembre, que obligui els governants a reduir l’emissió del gasos produïda per la crema de combustibles fòssils, complint l’Acord de París, signat el 2015, que no s’està complint ni de bon tros.
La propera Cimera Mundial del Clima, que tindrà lloc el novembre vinent a Glasgow, és decisiva per fer cas als científics i aturar la catàstrofe a la qual estem abocats.
(Aquest article el vaig escriure dues setmanes abans de les inundacions mai vistes a Alcanar, la Ràpita i altres llocs. La naturalesa ens està donant els últims avisos.)
