Les conseqüències de la guerra a Ucraïna, econòmiques, energètiques i de falta de subministres i d’aliments, han fet possible que els països europeus siguin cada cop més partidaris d’una pau que acabi amb el conflicte. Però no sembla que la guerra s’hagi d’acabar a curt termini. Dura ja quasi un any, i Ucraïna en sortirà molt mal parada, amb grans destrosses, i perdrà, com a mínim, el territori del Dombàs. La major part d’aquesta zona és prorussa.
L’experta en el conflicte ucraïnès, Theresa Fallon opina que “una errada russa amb un míssil que caigués en un país de la OTAN, per exemple, Polònia, que es troba just a la frontera amb Ucraïna, expandiria la guerra entre Rússia i l’OTAN, la qual cosa suposaria la III guerra mundial”. Rússia és la major potència nuclear, i una guerra a gran escala entre les grans potències seria nuclear i ens autodestruiríem. Com va dir J.F. Kennedy, “l’home ha d’establir un final per a la guerra. Si no, aquesta establirà una fi per a la humanitat”.
Els cinc països que controlen les Nacions Unides amb el dret de veto, EUA, la Xina, Regne Unit, Rússia i França, són, juntament amb l’Índia, els principals productors d’armes. És molt preocupant que la pau al món depengui dels països involucrats en el negoci de les armes.
Com va dir Jean Paul Sartre, “quan els rics fan la guerra, són els pobres els que moren”. A cada minut moren de malalties curables 12 nens, i, al mateix temps, es gasten 3 milions de dòlars en la indústria militar, i els Estats Units és el país que més gasta, amb diferència. Amb una tercera part de tots els diners que es gasten en armament, s’acabaria amb la pobresa al món.
Segons Martin Luther King, “una nació que gasta més diners en armament militar que en programes socials s’apropa a la mort espiritual”. Hem de recuperar els valors que realment valen la pena i que no es poden comprar amb diners: unió, cooperació, compartir, solidaritat, germanor, tolerància… La humanitat s’ha desviat del camí correcte amb un materialisme que crea unes desigualtats insostenibles, amb dues terceres parts vivint en la misèria i passant tot tipus de penalitats (molts moren de fam en un món d’abundància). Amb una distribució més justa, hi ha aliments per a tots; com va dir Gandhi, “a la Terra hi ha recursos per a tots, però mai n’hi haurà prou per a la cobdícia d’uns quants”.
L’home invisible, obra escrita per Ralph Ellison al 1952, està considerada una de les millors novel·les del segle XX. Tracta d’un afroamericà sense recursos que s’autodenomina “l’home invisible”, ja que la societat l’ignora, com si no existís. Al món hi ha molts homes, dones i xiquets “invisibles” que són ignorats sistemàticament; el sistema capitalista els ha marginat, i això s’ha d’acabar, ja que, en cas contrari, no solament suposarà la mort espiritual de la humanitat, sinó també la destrucció de la nostra civilització. No podem continuar vivint així, com va dir Noam Chomsky, “el veritable problema del món és com impedir que salti pels aires”.
Hem d’acabar amb les guerres i resoldre els conflictes amb pau, no veig una altra manera d’evitar la nostra autodestrucció. Segons Winston Churchill, “la guerra és una invenció de la ment humana; i la ment humana també pot inventar la pau”. Ben entrat el segle XXI, és necessari un canvi de mentalitat, no trobeu?
