La fallida de Silicon Valley Bank, un dels bancs més importants dels Estats Units, ha provocat el nerviosisme en els mercats financers, començant per la borsa de Nova York, Wall Street, i estenent-se a la resta dels mercats borsaris internacionals, amb caigudes generalitzades de les accions bancàries. Això que està passant s’assembla a la crisi del 2008 amb la fallida de Lehman Brothers, el quart banc d’inversió nord-americà més gran.
Les borses són el màxim exponent del capitalisme, on s’especula amb el preu de les accions, comprant o venent, amb l’únic objectiu de guanyar diners, però sense aportar res a la societat. Ja ho va dir Joseph Stiglitz, Premi Nobel d’economia el 2001: “El sector financer ha perfeccionat les seves habilitats per a llevar-li els diners a la gent sense contribuir al progrés social”. Podríem dir que les borses són el “gran casino del món” on els poderosos juguen a augmentar els seus capitals.
A Europa hi ha hagut una davallada encara més important, la de Credit Suisse, el segon banc més important del país. El seu rescat ha provocat la indignació dels ciutadans suïssos que no veuen bé que se salvi els bancs abans que les persones. Per cert, els bancs espanyols només han retornat poc més d’un 10% del rescat públic del 2012, tot i que el president de llavors, Mariano Rajoy, el ministre d’economia, Luis de Guindos, i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, van assegurar que el rescat el pagarien els propis bancs i no tindria un cost per als contribuents espanyols.
Els moments econòmics que estem passant em recorden a aquell malalt terminal que va sofrint recaigudes i l’intenten mantenir viu, però que cada cop està pitjor. Per molt que es vulgui rescatar les entitats financeres, el capitalisme és insostenible. No es tracta ja d’una bombolla immobiliària com la que va provocar la crisi del 2008, sinó d’un enorme globus que està a punt d’esclatar. El món no pot suportar per molt més temps que augmenten les desigualtats i les injustícies, això és insostenible.
Einstein, no sols parlava de ciència, opinava que l’economia no es pot separar dels valors ètics com sí que passa, per exemple, amb les lleis de la gravetat. El que volia dir és que l’economia no és un fi per si mateix i els diners no poden ser més importants que les persones. Era molt crític amb el capitalisme, com ho evidencia aquesta frase seva: “L’anarquia econòmica de la societat capitalista tal com existeix avui és, en la meva opinió, la verdadera font del mal”.
D’una opinió semblant era Federico García Lorca, quan el 1930, un any després del crac borsari va declarar, referint-se al capitalisme: “Un sistema econòmic cruel al qual aviat caldrà tallar-li el coll”.
El que opinaven Einstein i Lorca, avui encara és més cert.
