L’Agenda 2030 va ser aprovada al 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides sota el lema: ‘Transformar el Nostre Món’. Consta de 17 objectius globals, durant el període 2015-2030, per a aconseguir un futur millor per a tothom. Resumint, es tracta de: acabar amb la pobresa i la fam, facilitar l’accés a les energies renovables, reduir la producció i el consum, lluitar contra el canvi climàtic, protegir el medi ambient, reduir les desigualtats i promoure la justícia i la pau.
Hem passat ja la meitat del període de 15 anys i estem pitjor que el 2015. Aquests objectius, acceptats per tothom, demanen canvis dràstics en les estructures econòmiques i polítiques, de manera que no se’n beneficiïn les elits, com fins ara, sinó que es busqui el bé comú, amb una visió global del planeta. Amb institucions com el Fons Monetari Internacional, FMI, i el Banc Mundial, BM, en mans dels països més rics, una ONU controlada pels cinc països amb el dret de veto i unes democràcies corruptes que no representen als pobles, és impossible aconseguir els objectius fixats.
Tal com es reconeix a l’Agenda 2030, “seguir fent-ho tot com fins ara no és una opció”, i la veritat és que continuem fent les coses de la mateixa manera o pitjor.
És evident que els països i les famílies que ho controlen tot volen continuar exercint el seu poder i no tenen cap intenció de prioritzar els 17 objectius socials en comptes de maximitzar els seus beneficis. Amb conceptes com “la gobernança global” i “el nou ordre mundial” el que ens volen dir és que el futur del món no es pot deixar als pobles, no estan preparats, així que el destí de la humanitat, i del planeta, s’ha de deixar en mans d’uns quants, els més rics i poderosos. La seva cobdícia ens ha portat a la vora de l’abisme, i si continuen fent i desfent a la seva manera, ens portaran a l’autodestrucció. L’elit no reconeixerà mai, cegats pel poder, que vivim en un planeta finit, que els recursos són finits, i que continuar amb un sistema econòmic basat en un creixement il·limitat quant a la producció, al consum i a la sobreexplotació de les matèries primeres ens portarà al desastre. Com diu Antonio Turiel, científic expert en recursos energètics, “no és la fi del món, és la fi d’un món, depredador i destructiu, que és millor que deixi d’existir”.
Per transformar el nostre món, tal com diu el lema de l’Agenda 2030, és necessari tenir una visió unificadora de la humanitat i unes democràcies dels pobles i per als pobles. Estem capacitats per fer les coses molt millor, amb una altra mentalitat, més d’acord amb el segle XXI, sense que ens manipulin els que es pensen que són els amos del món. És moment d’una revolució pacífica; com diu Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO, persona d’un reconegut prestigi arreu del món pel seu treball en favor de la pau, “el temps de ser súbdits, d’estar calladets, ja ha acabat”.
