El materialisme és una creença molt antiga que es basa en pensar que l’home i la naturalesa són materials, és a dir, la realitat és el que es veu i el que es toca. Amb aquesta mentalitat, les societats s’han tornat cada cop més materialistes, buscant la satisfacció en el que consumim i tenim. L’espiritualitat ha quedat relegada al camp de la filosofia i de la religió i no forma part del dia a dia de les persones. Així és que ens hem dedicat a treballar i competir per a aconseguir un nivell social que ens permeti consumir i acumular com més millor. El que importa per al benestar de la societat és un creixement econòmic il·limitat fins que ens hem adonat que vivim en un planeta finit i els recursos són limitats, així que li hem de posar fre al capitalisme desbocat però no sembla que anéssim en aquesta direcció. Les societats més materialistes afavoreixen la separació i l’egoisme, provocant unes desigualtats molt injustes.
De fet, s’han fet estudis que demostren que més enllà d’un cert nivell de consum, la satisfacció personal no augmenta en proporció als ingressos aconseguits; inclús pot disminuir degut a l’estrès, al poc temps lliure i a la falta de contacte amb la família, amb els amics i amb la naturalesa.
Les enquestes mostren que els ciutadans dels països més rics no són més feliços que temps enrere tot i que la seva riquesa material ha anat en augment. En pràcticament tots els països on les seves economies han crescut molt, la satisfacció dels seus ciutadans no ha augmentat proporcionalment, més aviat el que ha augmentat són els casos d’estrès i depressions. Segons el reconegut cirurgià, Manel Sans Segarra, més del 90 % de les malalties són degudes a determinats estats mentals que afecten l’organisme; continua dient que els antidepressius són dels fàrmacs que es prescriuen més per compensar les situacions d’estrès que alteren el sistema immunitari. Com va assenyalar el Dalai Lama, “la incidència de l’ansietat, l’estrès, la confusió, la indecisió i la depressió entre aquells que tenen les seves necessitats materials assegurades mostren que les nostres veritables necessitats van molt més enllà del consumisme i del materialisme”.
És necessari un canvi de mentalitat menys materialista i més espiritual, més humana; viure d’una manera més senzilla. Com es diu a El Principito, “l’essencial és invisible als ulls”.
