Un dels polítics europeus més importants ha estat, sens dubte, Willy Brandt, canceller alemany de 1969 a 1974. Va ser el creador d’una comissió, la Comissió Brandt, formada per polítics de diverses ideologies, 10 del Tercer Món i 7 dels països industrialitzats, alguns d’ells caps de govern: Edward Heath d’Anglaterra, Olof Palme de Suècia i Eduardo Frei de Xile.
L’objectiu era formular propostes per a resoldre els greus problemes als quals s’enfrontava la comunitat internacional al començament de la dècada dels 80. El febrer de 1980, després de dos anys de treball, la Comissió Brandt va fer públic el seu informe, acceptat unànimement per tots els seus membres.
Willy Brandt va advertir a la introducció de l’informe sobre el greu problema que amenaça a la humanitat si no es prenen les mesures adequades i va dir: “On regna la pobresa, no hi pot haver una pau duradora. Qui vulgui bandejar la guerra, ha d’eliminar la pobresa. Des del punt de vista moral, dona el mateix que un home mori a causa de la guerra o estigui condemnat a la mort per inanició a causa de la indolència dels altres”.
L’informe es basa en la idea que els interessos comuns ens pot portar a solucions duradores, en definitiva defensa la cooperació entre els països rics i els països pobres com l’única via per a evitar el desastre. El que va unir a tots els membres de la comissió, d’ideologies tan dispars, va ser la seva preocupació comuna pel futur de la humanitat. Una de les propostes, per tal d’ajudar als països pobres, va ser crear un impost sobre la venda d’armament i un altre al comerç internacional dels països rics.
Des de llavors, els greus problemes de la humanitat han anat empitjorant fins a arribar a una situació límit en l’actualitat. El programa d’emergència que proposava l’Informe de la Comissió Brandt, per tal d’assegurar els recursos i els aliments que els països pobres necessiten, així com grans reformes del sistema econòmic, avui en dia no és tan sols una emergència, sinó una urgència per a evitar l’autoextinció.
El llibre de l’informe es titula: Diàleg Nord-Sud: Informe de la Comissió Brandt, el seu contingut és més actual que mai. Hauria de ser un referent per a afrontar els canvis que el món necessita. Per a això, cal que la següent frase d’Einstein deixi ja de ser certa: “Tres grans forces dominen el món: l’estupidesa, la por i la cobdícia”.
