Estem al final d’un període de transició molt caòtic pel fet que les velles estructures, econòmiques, polítiques i socials, que han prevalgut fins ara, ja no ens serveixen i no acaben de ser substituïdes per unes maneres d’organitzar-nos d’acord amb el que el món necessita per a viure en pau, acabant amb la pobresa, la contaminació i les desigualtats insostenibles.
Actualment el món està molt polaritzat entre aquelles persones que desitgen els canvis i, el que és més important, creuen que són possibles i aquelles altres que tenen una visió pessimista de la situació i opinen que no hi ha solució.
Al llarg de la història de la humanitat sempre hi han hagut canvis que fins que no han succeït, la inèrcia del moment feia suposar que res passaria. Per exemple, la desaparició de la URRS, la caiguda del mur de Berlín, amb la conseqüent unificació de les dos Alemanyes. Nelson Mandela, després de 27 anys a la presó, va ser alliberat el 1990, es va convertir en el nou president de Sud-àfrica i va acabar amb l’apartheid racista. Ningú es podria imaginar que això passaria, però va passar.
També la història ens mostra que han aparegut grans sers que ens han mostrat el camí a seguir i han donat lloc a les principals religions i cultures, encara que no sembla que els hàgim fet gaire cas. Les principals religions esperen la vinguda d’un d’aquests sers; si acceptem aquesta creença com a vàlida, i no seré jo qui la posi en dubte, aquest gran líder esperat, hauria de tenir les següents característiques, des de el meu punt de vista:
1. Ha de ser un representant de tota la humanitat i no d’una religió en particular. Encara que el nom variï d’una religió a una altra, ha de ser un guia per a tota la humanitat.
2. Estem a la vora del precipici, no pot trigar a donar-se a conèixer i orientar-nos del que hem de fer. El món el necessita ara.
3. Com els problemes globals requereixen solucions globals, penso que ens parlaria d’unir-nos, respectant la diversitat, distribuint els recursos del planeta per tal que tots, sense excepció, puguin viure dignament. Sense compartir, no pot haver-hi justícia i, per tant, no pot haver-hi pau.
4. Jo el veig com un arquitecte d’una nova manera de viure però nosaltres hauríem de fer-ho possible.
Per nosaltres mateixos no crec que evitem l’autodestrucció. Tant de bo les grans religions estiguin encertades en la seva creença i rebem l’ajuda del gran líder que el món necessita. Penso que el millor que podem fer és mantenir l’esperança, creure que així serà i no ens autodestruirem.
Les següents frases són de la pel·lícula Star Trek:
– “L’esperança és el poder més gran a l’univers.”
– “No hi ha límits per al que podem aconseguir quan treballem junts.”
