L’Estat demanarà enguany una ampliació de crèdit de 638 milions d’euros per fer front al pagament als bancs que van finançar la indemnització pel projecte Castor, segons va ordenar una sentència del Tribunal Suprem.
El govern espanyol, que ja va aprovar la mesura a finals de desembre de 2020 amb un Reial Decret, l’ha tornat a incorporar recentment a un projecte de llei de mesures de suport econòmic i social per la via d’urgència. Per fer front al pagament de tot el deute, 1.351 euros més interessos, s’ampliarà el crèdit fins aquesta xifra a partir de la baixa d’altres crèdits del pressupost estatal.
El senador de Compromís, Carles Mulet, ha censurat que es prioritze el pagament sense voler investigar les causes del fiasco del projecte.
Segons el projecte de llei que va es discuteix en estos moments al Senat, l’ampliació de crèdit inicial a través del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, per fer front a la “responsabilitat patrimonial de l’Estat” en este cas, es finançarà amb càrrec a deute públic.
El govern espanyol de PSOE i UP argumenta en el text que no va poder materialitzar l’any passat el pagament per tractar-se d’un import “elevat” i també davant de la necessitat de fer front “als efectes econòmics, socials i sanitaris” de la pandèmia. Això, conclou, “fa necessari acudir, en part, a l’endeutament al no disposar el Fons de Contingència de recursos necessari per a finançar-lo”.
En una sentència feta pública a finals d’octubre de 2020, el Tribunal Suprem obligava l’Estat espanyol a retornar els 1.351 milions als bancs –sumant també els interessos des del moment de la reclamació o a partir del retorn de les quantitats que l’Estat els havia exigit retornar- que van finançar la indemnització a l’exconcessionària del projecte Castor, Escal UGS. Santander –que va aportar un 51%-, Caixabank –amb un 34%- i Bankia –un 15%- van recórrer a la sala del contenciós-administratiu després que el govern espanyol desestimés, per silenci administratiu, la reclamació presentada per cobrar el préstec.
Els pagaments a càrrec dels consumidors havien quedat en suspens –i van ser retornats al sistema gasista els fets efectius a partir de 2016- quan el Tribunal Constitucional va anul·lar bona part del Reial Decret que acceptava la renúncia de la filial d’ACS i establia la compensació. Tot i el sentit de la sentència, el Suprem va qüestionar el “pacte” entre el govern del PP, Enagás i els bancs per pagar abans de 35 dies la indemnització a l’exconcessionària.
Des de la mateixa cambra alta, el senador de Compromís, Carles Mulet, s’ha mostrat especialment crític amb el fet que el govern espanyol vulga “posar amb calçador” un reial decret que habilita el pagament dins d’un projecte de llei, aparentment, destinat a aprovar mesures d’urgència de caràcter social-. El senador valencianista ja ha anunciat que presentarà esmenes al projecte de llei de mesures financeres de suport social i econòmic i de compliment d’execució de les sentències.
“El PSOE, mentre rebutja que s’investigue el desenvolupament i execució de Castor al Senat, prioritza un cop més per la via d’urgència ampliar els crèdits destinats al pagament de sentències de responsabilitat patrimonial del legislador”, ha assegurat. Remarca, en aquest sentit, que no s’han determinat responsabilitats sobre un “projecte mal executat i concebut”, pel qual l’exconcessionària Escal UGS, controlada per ACS, va acabar sent indemnitzada.
Recorda que el govern espanyol, segons preveia el decret que va formalitzar la denúncia, té fins a 2024 per exigir responsabilitats per “eventuals vicis o defectes en la seua execució que puguen presentar les instal·lacions”.
Mulet ha criticat també que el govern espanyol vulga endeutar més la ciutadania amb els bancs. “Els seus directius estaran encantats amb aquesta aplicació de crèdits multimilionària, quan el lògic i previsible hauria estat que es paguessen amb diners dels pressupostos, de forma que en tot això no només han guanyat Escal UGS i els seus directius, sinó també els bancs, quedant els consumidors de gas i l’electricitat com els pagadors de la festa”, ha reblat.
Venda de la plataforma marina
En paral·lel a este debat, la publicació econòmica madrilenya ‘Cinco Días‘ publicava recentment que Enagás –encarregada del manteniment de les instal·lacions que ara són propietat estatal- hauria plantejat al Ministeri per a la Transició Ecològica la venda la plataforma marina del projecte Castor –per ser traslladada- i reduir així el cost del procés de desmantellament aprovat el 2019. Segons va calcular la mateixa companyia, el procés encariria la factura en més de 260 milions d’euros addicionals i s’allargaria cinc anys.
“Molt ens temem que, a la vista dels antecedents, els costos de desmantellament seran més cars de l’anunciat, es continuaran incomplint tots els terminis”, ha aventurat Mulet al respecte.
Enagás, precisament, té ara pendent iniciar les obres per clausurar definitivament els pous del projecte Castor, amb els segells caducats des d’uns dos anys. Després que el Suprem desestimés el recurs d’Escal UGS en contra de l’obra, el govern espanyol preveu que l’actuació quedi finalitzada el desembre de 2023, amb un cost de 70 milions d’euros.
