Ningú dona suport a la MAT. La nova línia elèctrica de Molt Alta Tensió (MAT) que amenaçava la Ribera d’Ebre i la Terra Alta compta amb l’oposició de totes i cadascuna de les administracions afectades. A l’oposició immediata dels ajuntaments i consells comarcals s’hi va afegir molt aviat la de la Generalitat i, en les últimes setmanes, la ministra de Transició Ecològica i vicepresidenta tercera del govern estatal, Teresa Rivera, també va expressar els seus dubtes davant el projecte. Este dimecres -dia 22- el Senat va aprovar també una moció d’Esquerra Republicana per a rebutjar la construcció d’esta nova línia elèctrica, i va comptar amb el suport dels socialistes.
La nova MAT està projectada entre les poblacions de Valmuel -a Terol- i Begues -al Baix Llobregat- i tindria una extensió titànica d’uns 274 quilòmetres, 185 dels quals serien en sòl català, i comptaria amb 475 noves torres elèctriques. Des de la seua presentació i publicació al BOE, a mitjans del passat mes d’agost, els ajuntaments i consells comarcals afectats -entre ells, els de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta- van expressar el seu rebuig frontal i van unir esforços per a presentar al·legacions de forma conjunta, mitjançant la contractació d’un equip tècnic especialitzat. Un dels portaveus de les administracions locals ha estat l’alcalde de Falset, Carlos Brull, que argumenta que “la MAT no porta res de bo” per als municipis que travessa, “sinó que genera un impacte negatiu i no dixa res a canvi”. Precisament, el Priorat treballa des de fa anys en la declaració del seu paisatge com a patrimoni mundial de la humanitat.
La nova línia elèctrica està impulsada pel col·lectiu empresarial Forestalia, que planteja construir algunes centrals elèctriques -en concret, quatre parcs eòlics i un de fotovoltaic- i evacuarien l’energia a la nova MAT. Tot i això, la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, ha posat l’accent en el fet que la nova línia “amaga alguna cosa que encara es desconeix, ja que la seua capacitat és desorbitada” per a evacuar només quatre parcs eòlics i un de solar. Algunes fonts coneixedores del projecte apunten al fet que les intencions del col·lectiu empresarial serien oferir la nova línia a les noves centrals d’energia renovable que es construïsquen al sud de Catalunya i, sobretot, també a la central hidràulica reversible que s’ha projectat a Riba-roja d’Ebre.
Les administracions locals ja han presentat les seues al·legacions conjuntes. El període finalitzava a principis de setembre, però s’han aprovat les pròrrogues fins al proper mes d’octubre. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, també s’ha posicionat en contra de la MAT, ja que “afectaria camps de cultiu que es troben ara mateix en producció” i també altres explotacions, com ara granges i terrenys que podrien ser hàbils per a acollir plantacions en un futur proper. A més, la nova línia elèctrica creuaria set Denominacions d’Origen de vinya i espais protegits per la Xarxa Natura 2000 o zones PEIN.
El posicionament del govern central, però, va arribar el passat 15 de setembre, quan la ministra de Transició Energètica, Teresa Rivera, va assegurar en seu parlamentària que “es tracta d’un projecte sobredimensionat i que no té lògica”. Segons Rivera, “tenen molt més sentit els projectes de renovables que evacuen en connexions properes i este preveu la construcció d’una línia elèctrica de 270 metres, travessa províncies senceres i porta l’energia d’una comunitat autònoma a una altra”. Des dels ajuntaments, però, han demanat al subdelegat del govern estatal a Tarragona, el tortosí Joan Sabaté, una reunió amb les ministres de Transició Ecològica i també d’Indústria, Reyes Maroto. “Volem conèixer de primera mà el seu posicionament i donar-los a conèixer la situació dels territoris que afectaria la línia”, explica Carlos Brull.
Així, el projecte de la MAT compta amb l’oposició de les administracions locals, la Generalitat i l’Estat. A més, el Senat s’ha posicionat també en contra de la construcció este dimecres, dia 22. Una moció del grup d’Esquerra Republicana Bildu proposava a la Cambra Alta “instar el govern a desestimar la MAT” i a “elaborar una estratègia de renovables a partir d’un acord entre tots els territoris i agents afectats”. La senadora republicana Laura Castel, a més, va defensar que “la línia de Forestalia no és una línia d’evacuació sinó que té com a objectiu transportar energia i això va en contra de la llei del sector elèctric”, ja que la competència pertany a Red Eléctrica Espanyola. La moció es va aprovar amb 155 vots a favor -entre ells, els del grup socialista-, 101 abstencions i 5 vots contraris.
El període de presentació d’al·legacions finalitza el proper mes d’octubre. Posteriorment, l’empresa haurà de respondre al Ministeri de Transició Ecològica i als signants de les al·legacions, fins a arribar als organismes tècnics, que establiran si el projecte és viable o no. “No hem d’abaixar la guàrdia, però estem satisfets que prevalga el sentit comú i totes les administracions anem a una per a aturar un projecte que no té cap sentit”, assegura l’alcalde de Falset, Carlos Brull.
Ecologistes i agricultors, també en contra
A banda de les administracions públiques, diverses entitats ecologistes han criticat obertament la construcció d’esta nova MAT i també han anunciat la presentació de les seues al·legacions. És el cas de Xarxa Sud o el GEPEC, que argumenten que “la línia no és necessària” per a garantir l’abastiment elèctric a qualsevol punt del territori català i critiquen que “l’estudi ambiental no tinga en compte els ecosistemes que podria afectar, el paisatge” i les zones que fins i tot compten amb figures de protecció, com és la Xarxa Natura 2000.
D’altra banda, en les últimes setmanes també han mostrat la seua oposició els agricultors, ja que veuen que la MAT suposaria una afectació directa cap a camps de cultius i altres explotacions del sector primari. El coordinador territorial d’Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre, Miquel Piñol, va assegurar que “la nova MAT afectaria terrenys de cultiu i granges que estan produint en l’actualitat”, però també va assenyalar que suposarien “una nova hipoteca per al territori” ja que “la construcció de línies elèctriques marca el territori, i condiciona el que s’hi pot fer i el que no al seu voltant”. El sindicat ha assenyalat que, en este sentit, la construcció de la nova línia podria impedir el pas i l’acció de la maquinària i, a la llarga, això comportaria l’abandó de més superfícies de conreu.
Una transició equilibrada
Tant les administracions com les entitats que s’han oposat a la construcció de la nova MAT de Forestalia han argumentat que “això no vol dir estar en contra de les energies renovables”. De fet, totes les institucions han coincidit a defensar la necessitat de construir un nou sistema de producció d’energia elèctrica renovable i sostenible, que tinga l’acord dels municipis i els territoris on s’instal·len les centrals. Per això, rebutgen la producció en indrets allunyats dels llocs de consum -com pot ser a Terol- i el transport d’esta energia mitjançant línies elèctriques aèries que suposen un impacte per als territoris afectats, el seu paisatge i el sector primari.
