El nou director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), Josep Maria Sáez, ha confirmat a esta publicació que enguany es licitaran per fi les obres per a construir una rampa de peixos a l’assut de Xerta i Tivenys, per a facilitar la connectivitat ecològica d’obligat compliment als rius europeus i, en concret, la reintroducció de l’esturió al tram final de l’Ebre, ja que fa més de 50 anys que en va desaparèixer. La construcció d’assuts i preses al riu Ebre ha dificultat la migració, aigües amunt i avall, tant dels esturions com d’altres espècies autòctones, com la saboga, l’anguila i la llamprea, que han perdut població en les darreres dècades.
Amb l’objectiu de recuperar estes poblacions de peixos migratoris, la Unió Europea va aprovar el 2014 el finançament al projecte Life Migratoebre presentat per l’IDECE, però, des d’aleshores, la materialització dels elements claus, i especialment de l’actuació a l’assut principal a l’altura de Xerta i Tivenys, ha estat carregada d’entrebancs.
La idea era fer una rampa a Ascó -ja està feta i operativa- i un elevador a Xerta per a facilitar que els peixos poguessen remuntar els dos assuts, en el cas del segon, construït al segle XV i considerat un punt d’inflexió en la davallada o desaparició de peixos que, en el cas de l’esturió, entraven riu amunt per a reproduir-se. Però l’oposició dels regants -l’elevador es projectava dins de l’àmbit de captació del canal de la Dreta- i de la Hidroelèctrica de Xerta, recelosos que el cabal de crida que calia generar pogués afectar les respectives concessions d’aigua, va forçar l’IDECE a canviar de plans fa quatre anys, el 2017, i apostar per la construcció d’una rampa de més de 200 metres de llarg -més cara i més complexa- i 10 d’ample des de l’àrea d’influència de les turbines de la central, que generen una remor que atrau els peixos, fins a l’escala en desús a la paret de l’assut.
El 2017 va començar una tramitació feixuga i marcada igualment per l’oposició de regants i hidroelèctrica, temorosos que esta obra de referència mediambiental els pogués perjudicar, fins que el 2021 es va arribar a un principi d’acord per a superar els recels persistents dels actuals usuaris de l’assut. Unes petites modificacions al projecte van aplanar el camí. Segons explica el biòleg i tècnic del projecte Marc Ordeix, s’ha allunyat una mica la rampa de la zona de turbines, s’ha rebaixat el cabal que cal concentrar abans de la cresta de la presa i després propulsar riu amunt per la rampa, i s’ha incorporat un sistema de protecció per a evitar l’entrada a la rampa de segons quins objectes arrossegats pel riu. “S’ha anat adaptant el projecte i s’ha trobat el punt mig entre les al·legacions dels usuaris i les recomanacions de la comunitat científica, perquè puguem doblar els quilòmetres de connectivitat biològica del riu”, valora Sáez. També hi hauria el compromís de la CHE d’invertir regularment en el manteniment de la presa de l’assut. A més, l’Ajuntament de Xerta havia mostrat les seues reserves, per si l’obra podia afectar a l’antic molí de l’assut, que el consistori està batallant per a expropiar i recuperar.
L’IDECE s’ha compromès a mirar de col·laborar en la restauració, segons Sáez.
Superats els obstacles, el director de l’IDECE, que va prendre possessió del càrrec a la tardor, després que Junts sortís del Govern, acaba d’anunciar que no només compten amb l’acord de les parts sinó també l’informe favorable de la CHE, i que les obres per a executar el projecte definitiu sortiran a licitació enguany. Els treballs, que durarien uns quatre mesos, podrien fer-se entre finals d’enguany i principis de l’any que ve. El pressupost és d’1,1 milions d’euros, finançats al 50 %, com tota la inversió que ha comportat el desplegament del Migratoebre, per fons europeus i la resta per la Generalitat. Ha calgut demanar diverses pròrrogues a Brussel·les pel retard en la tramitació de la rampa, que ara ha d’estar enllestida en qualsevol cas el 2024.
Una cinquantena d’alevins
La infraestructura obrirà de bat a bat la porta a reintroduir l’esturió al riu. Pel camí s’han fet estudis que han constatat que el riu és plenament apte perquè l’esturió es puga reproduir entre Flix i Xerta, on hi hauria zones suficients perquè els peixos -també la resta de migradors que es vol afavorir- hi puguen fresar (pondre-hi els ous). El tram entre Ascó i Móra, on el riu s’estretix, és més profund i s’escola entre parets més rocoses, seria el que inclou més racons aptes per a la reproducció de l’esturió, però igualment just a sota de l’assut, segons transmeten Ordeix i Sáez, també hi hauria una zona apta.
També s’ha comprovat que els esturions que l’IRTA -un altre dels agents implicats en el Migratoebre- va portar fa quatre anys de França, procedents del centre de conservació de Saint-Seurin-sur-l’Isle i que viuen en captivitat en tancs de 60 metres cúbics a la seu de l’IRTA a la Ràpita, s’adaptaven bé a les condicions marines introduïdes al vas, quant a salinitat i temperatura més o menys homologables a les de la mar de l’Ebre. Els esturions viuen els primers anys al riu, però després surten a la mar i no tornen fins que tenen edat de reproduir-se. Estos, però, no seran els exemplars que seran amollats al riu en una primera prova pilot, ja que es requerixen exemplars de menys edat, alevins. La reproducció assistida que es practica a Saint-Seurin-sur-l’Isle és un repte complex, que no sempre té èxit, però l’any passat el centre va aconseguir engendrar una nova generació d’esturions, uns 800, una cinquantena dels quals serien introduïts al tram final de l’Ebre cap a la tardor i monitoritzats per a seguir-ne l’evolució durant els primers anys: com es mouen pel riu, quant triguen a sortir al mar, etcètera. “Serà una primera experiència. Per a aconseguir la reintroducció de l’espècie es necessita molt més que 50 esturions”, tanca Ordeix. La reintroducció es ponderarà i es desplegarà més enllà del programa Migratoebre pròpiament dit. En el cas que prosperessen projectes privats per a fer nous assuts, com plantejava Sercosa, el promotor hauria de garantir la connectivitat per a ajustar-se a la legislació europea.
