L’escriptor Emili Bayo (Lleida, 1961) reflexiona sobre la solitud i la necessitat dels altres per poder tirar endavant a la seva última novel·la ‘Després de la tempesta’ (La Magrana), en la qual hi ha estat treballant en els darrers dos anys. Ambientada en una masia situada a prop del poble de Deltebre (Baix Ebre) i amb els efectes devastadors del temporal Gloria sobre el Delta de l’Ebre com a teló de fons, l’obra s’endinsa en la vida interior de tres personatges de tres generacions amb diferents maneres de pensar i que han passat les seves pròpies ‘tempestes’ emocionals. La idea és contrastar i relativitzar les experiències d’un home dolgut amb la societat, una periodista que fuig d’un maltractador i una adolescent en conflicte amb el món.
La història està plena de secrets familiars, els quals van aflorant en un entorn assolat pel Gloria i compten amb un rerefons polític situat en els darrers anys del franquisme. Bayo explica que els personatges tenen una vida “convulsa” i que el paisatge arrasat pel temporal és el quart protagonista de la novel·la. L’escriptor detalla que l’obra neix “d’una història d’amor” que ell mateix ha tingut sempre amb el Delta de l’Ebre, on residia i treballava com a professor en el moment en què es va produir la borrasca, al gener del 2020.
La novel·la transcorre en tres dies, en què els tres personatges comparteixen el relat de les seves vides i problemes. Un d’ells és l’Edmon, un professor jubilat que no ha aconseguit refer-se de la pèrdua de la seva estimada Glòria i que ha viscut en conflicte amb el seu germanastre, mort dos anys abans. Mentre, l’Anaïs fuig d’una vida insatisfactòria i plena de la violència que ha rebut per part de la seva parella, un escriptor amb un caràcter dominant. Finalment, la Coia és una adolescent que busca el seu encaix en el món dels adults. De tot plegat en surt una mena de “teràpia” que els ajuda a tirar endavant, segons indica Bayo.
Tot i que el Delta de l’Ebre és l’entorn protagonista de la història, Lleida i Barcelona també en surten reflectides. Així, el llenguatge amb què s’expressa l’Edmon és una barreja entre lleidatà i tortosí, influenciat per una infantesa viscuda a les terres de Ponent. Pel que fa a la relació amb el germanastre, el Julià, es contraposa la humilitat i la voluntat de treballar des del territori que té el protagonista amb la vida pública i amb una forta càrrega política de l’altre. Les seves converses amb la Coia ajuden a la noia a trobar arguments “per anar per la vida“, assenyala Bayo.
Amb ‘Després de la tempesta’, l’escriptor lleidatà torna “una mica als orígens“, segons expressa ell mateix, després d’haver publicat diverses novel·les negres i policíaques. Tot i això, afegeix que en aquesta hi ha algun punt d’intriga encara que aquest no sigui el seu objectiu principal. Així, assegura que ha escrit una obra que pretenia ser “una mica més ambiciosa“. El llibre es presentarà el 9 de febrer al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida i també ja està prevista una altra presentació el 18 de març a la localitat de La Ràpita (Montsià).
