En un context de canvi climàtic, el cultiu de l’arròs al delta de l’Ebre s’enfronta cada vegada a més problemàtiques que poden afectar la seua viabilitat. Per a fer que el cultiu de l’arròs siga sostenible des del punt de vista mediambiental, i de l’impacte social i econòmic, el centre experimental de l’IRTA a Amposta fa anys que treballa acompanyat del sector per a fer-lo més resilient i garantir-ne la viabilitat. “Hem de fer que el cultiu de l’arròs siga viable i posar, entre tots, els mitjans necessaris per a fer que continue sent viable”, reflexiona Maria del Mar Català, investigadora de l’IRTA, i una de les veus expertes en el cultiu de l’arròs des del camp de la recerca. “El Delta sense arròs no és Delta, així que hem de fer que siga viable”, reitera.
Per a aconseguir esta viabilitat, poder avançar des del camp de la investigació i la recerca és fonamental. Actualment, l’IRTA té en marxa múltiples projectes vinculats amb el cultiu de l’arròs, “es fa una recerca aplicada i multidisciplinària en diferents àmbits” i en la majoria de casos es tracta d’encàrrecs del mateix sector que implica i encomana projectes a l’Irta “per a anar resolent els diferents reptes que li van sorgint”. Malgrat la multiplicitat de projectes que té en marxa l’IRTA, Català destaca el treball que estan fent en el camp de la fertilització, de la recerca de noves varietats o en el camp de la sostenibilitat ambiental.
Una fertilització més eficient
Una de les qüestions que l’IRTA està treballant des de diferents àmbits és la millora de l’eficiència en la fertilització. Per exemple, estan testant adobs d’última generació que se sincronitzen amb les demandes del cultiu. En este cas es tracta d’adobs que ja hi ha al mercat i són les mateixes empreses qui encarreguen els assajos a l’Irta, per tant, “el cost de la recerca no repercutix en el sector sinó en les empreses que desenvolupen el producte. Des d’aquí, però, garantim que en surten productes que el sector necessita i, el més important, aplicables a les condicions del Delta”.
També en el camp de la fertilització, l’IRTA és el centre investigador contractat per a desenvolupar el projecte Rice FertiSAT, finançat 100 % pel sector arrosser català. “Anem a posar a punt eines de teledetecció per a poder fer recomanacions d’adobat als pagesos en funció de la necessitat del cultiu”, explica Català. El projecte Rice FertiSAT pretén utilitzar les noves tecnologies com són les imatges per satèl·lit per a millorar els plans de fertilització nitrogenada. Així, actualment s’està fent la caracterització espectral de les diferents varietats d’arròs del Delta per tal que els pagesos, en funció del grau de verdor del seu camp, puguen saber la quantitat d’adob a aplicar per a aconseguir la màxima producció. “Cada varietat ha de tenir un grau de verdor per a obtenir la màxima producció. Sabent això i el grau de verdor que un pagès té al camp -unes dades que poden obtenir gratuïtament a través del satèl·lit Sentinel 2-, estem desenvolupant una sèrie d’algoritmes que introduint unes poques dades dirà al pagès la quantitat d’adob a aplicar”. Més enllà de millorar la producció de l’arròs, el projecte preveu també evitar la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries, malgrat que actualment el delta de l’Ebre no té problemes de contaminació de sòls.
En este àmbit, des de l’IRTA també estudien la introducció de dejeccions ramaderes com a font de nutrients, ja que té un cost més econòmic que els adobs minerals. “És una manera d’enriquir el sòl amb altres macronutrients que són bàsics per al cultiu de l’arròs”, explica Català que insistix que “la contaminació es dona quan no es fa un ús adequat de l’adob”, per això creu que és tan important avançar en els plans d’adobat i en donar eines als pagesos per a una correcta aplicació.
“La fertilització és un tema molt ampli i l’estem abordant des de moltes vessants”, insistix Català, que ha explicat que també estan treballant en un projecte d’adob en verd que consistix a estudiar com la introducció de cultius d’hivern (lleguminosos i gramínies) pot ajudar a fertilitzar el sòl. De fet, segons ha explicat Català, hi ha una empresa amb molt d’interès a introduir el cultiu de pèsol al delta de l’Ebre i des de l’Irta estudiaran quin impacte té este cultiu sobre la fertilitat del sòl, en el segrest de carboni, l’aportació de fertilitzant i també si hi ha un bon impacte en la productivitat. “El següent pas està en aconseguir que puguem traure un aprofitament econòmic d’este adob en verd perquè a dia d’avui este sistema de fertilització és antieconòmic. No és rendible”, explica Català. Pel que fa a la seua viabilitat agronòmica, Català creu que el pèsol pot ser un cultiu viable al Delta, ara bé, recalca que no es podria fer a tot arreu, ja que depèn de qüestions com la salinitat del sòl. “Hem de pensar sempre en un Delta amb solucions plurals, un Delta de mosaic, No podem tenir les mateixes regles de joc perquè les condicions no són iguals a tot arreu”.
Noves varietats d’arròs
Per a garantir la viabilitat del cultiu de l’arròs en condicions de canvi climàtic, des de l’IRTA fa més de 15 anys que treballen per a desenvolupar varietats més resistents a la salinitat i també a les plagues i garantir la rendibilitat i la sostenibilitat de l’arròs. S’ha treballat en projectes d’àmbit europeu i també amb col·laboració amb l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries l’IVIA. Fins ara, però, els projectes en marxa no han acabat registrant cap nova varietat: “És un tema molt complicat, sobretot perquè som molt exigents. Quan parlem d’aconseguir una varietat tolerant a la sal, no volem que siga només tolerant a la sal; volem que siga tolerant a malalties; que siga tolerant a plagues; que tinga un cicle bo per al conreu; que tinga un gra apreciat al mercat; que el gra no trenque al molí. En definitiva, volem una supervarietat”. Tot i que en algunes de les investigacions fetes fins ara hi ha hagut varietats a punt de registrar-se, finalment s’ha acabat frenant “perquè hem de tenir esta visió holística i no podem fer una varietat resistent a la sal, oblidant tota la resta de factors. Crec que seria fer un pas enrere”.
Malgrat això, l’Irta segueix investigant en este camp i tenen a punt per a testar entre 5 i 8 línies de noves varietats que van quedar a punt per a registrar en els anteriors estudis i que ara han estat millorades per a augmentar la qualitat del gra i reduir el problema de les malalties. “Enguany anem a fer el testatge d’estes varietats en condicions de salinitat i de no salinitat”. Català espera poder obtindre esta vegada millors resultats “perquè són filles de les boníssimes que anàvem a registrar”.
Des de l’Irta també desenvolupen altres projectes per a fer un cultiu més sostenible des del punt de vista mediambiental. Així, hi ha projectes en marxa de mètodes de segrest de carboni, d’estalvi d’aigua o de control biològic de plagues, entre molts altres.
