TERRES DE L’EBRE // L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat d’Alacant treballaran en un nou projecte per aconseguir la supervivència de la nacra (Pinna nobilis) en les dos zones emblemàtiques com són el delta de l’Ebre i el Mar Menor.
El projecte ‘Recupera Pinna’, finançat per la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i la Fundació Zoo de Barcelona, té l’objectiu principal de saber en quin estat es troben les poblacions actuals de nacres i fer-ne un cens real amb el suport de les plataformes de ciència ciutadana NACRANET i Observadores del mar amb persones voluntàries de les dues zones. Un cop fet un diagnòstic inicial de l’estat de les poblacions, es traslladaran els individus que es troben en zones de risc a llocs segurs.
La nacra ha estat una espècie amenaçada per la destrucció i alteració d’hàbitats, la pesca d’arrossegament, l’eutrofització o bé per ser molt preuada per a col·leccionistes. No obstant això, des de 2016 el problema principal de la supervivència de la nacra a escala global és l’aparició emergent d’un protozou paràsit (Haplosporidium pinnae) d’origen desconegut que causa mortalitats properes al 100%. Al Delta, les poblacions de nacra es troben a les dos badies, la del Fangar i la dels Alfacs.
La investigadora Patrícia Prado ha explicat que “Malauradament, després del temporal Glòria, a la Badia del Fangar només vam detectar 12 exemplars vius dels 533 que hi havia. En canvi, a la Badia dels Alfacs no hi va haver una afectació directa del temporal, però aquí el paràsit sí que ha provocat la mort de molts exemplars sobretot a la part més exterior de la badia”. Prado també ha matisat que “quan l’aigua del mar es troba a temperatures superiors als 13,5 °C el paràsit té molta capacitat de desenvolupar-se i infectar individus, això passa a la primavera i sobretot a l’estiu.”
