El 2019 es van traslladar quatre exemplars d’esturió europeu (Acipenser sturio) a les instal·lacions de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Sant Carles de la Ràpita procedents de les instal·lacions de l’Institut National De Recherche en Sciences et Technologies pour l’Environnement et l’Agriculture (IRSTEA) de Saint Seurin Sur l’Isle, a França, dins del projecte LIFE Migratoebre per a recuperar els peixos migratoris del riu Ebre i millorar la gestió en el tram final del riu. Durant dos anys, els esturions han viscut a les instal·lacions aqüícoles que té l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita en un dipòsit circular de 60m3, seguint les instruccions i recomanacions proporcionades pel personal de MIGADO, una associació francesa que s’ocupa dels peixos migratoris en els rius de França. Els exemplars es mantenen a una temperatura de l’aigua de mar d’entre 13 i 14ºC, amb una intensitat lumínica mínima i s’alimenten amb una barreja de gambes i sardines que se’ls dona dos cops al dia.
Segons Enric Gisbert, cap del programa d’Aqüicultura de l’IRTA, els quatre exemplars “s’han adaptat bé a les noves condicions”. El transport dels animals des de França i la seua adaptació a les noves condicions és un moment delicat i força estressant que fa que perden pes, però, segons Gisbert, “ja han recuperat el pes inicial”.
Estos quatre exemplars mascles, que no arriben als 10 anys de vida, no seran els que s’alliberaran al riu. La seua funció ha estat constatar que el trasllat era viable abans de portar exemplars femella -les femelles són més sensibles i valuoses, ja que l’esperma es pot congelar però no així els òvuls- per a establir un possible nucli de cria a la Ràpita quan assolisquen l’edat reproductora (cap als 14 anys). També s’ha volgut analitzar si es podien adaptar a l’aigua marina en condicions similars a la de les badies del Delta i, d’altra banda, sensibilitzar la població local i l’administració de la importància per a la biodiversitat de recuperar esta espècie emblemàtica. La vida dels esturions es pot seguir en línia i
s’hi organitzen visites a les instal·lacions de l’IRTA.
A la pregunta de quan es podran alliberar els primers exemplars al riu, Gisbert recorda que en els darrers anys, les postes propiciades a les instal·lacions de l’IRSTEA, úniques a Europa dedicades a l’engreix i reproducció de l’esturió europeu, no han estat gens exitoses, però que enguany, per diferents circumstàncies, les perspectives són més optimistes i que ja hi ha el compromís que durant el 2022 podrien enviar cap a l’Ebre uns 150 exemplars d’un any de vida per a ser alliberats al tram final del riu.
Aleshores, doncs, hauria d’estar feta i operativa la innovadora i alhora controvertida rampa de peixos a l’assut de Xerta i Tivenys. Si no fos el cas, es podrien amollar de forma experimental uns quants exemplars per sobre de la presa i uns quants aigües avall, però Gisbert no vol ni plantejar-se este escenari. “La rampa s’ha de fer sí o sí perquè té un interès públic; és per a un benefici comú i el riu és de tothom, i no pot ser que pesen més els interessos particulars [amb referència als regants i a la hidroelèctrica] que tot això”, denuncia el retard acumulat. “Hem anat fent propostes tècniques millorades i adaptades al que se’ns demanava i cada vegada acaben sortint noves condicions i exigències. Resulta frustrant”, conclou.
