Essent ebrencs, cal que empoderar-nos per aconseguir les fites inajornables.
Els més de 180.000 habitants de les Terres de l’Ebre, que configuren una ciutat mitjana, policèntrica, rodejada d’un paisatge únic i valuós que l’embolcalla i singularitza, tot i que un arquitecte de renom em va comentar les similituds amb l’admirada Toscana, es veuen abocats una vegada més a utilitzar el dret democràtic de la mobilització per expressar el malestar pel suport tan limitat que es dispensa, des de la cosa pública, a un territori tan fràgil.
Podem afirmar que ens ubiquem en un espai intermedi, entre l’artificialitat que va creant l’ésser humà i la natura. Aquesta interacció reeixida entre indret i els seus habitants ha merescut el vistiplau de la UNESCO, que ens ha atorgat la certificació de Reserva de la Biosfera de les TE, cosa que posa en relleu la resiliència i el saber fer dels pobladors d’aquestes terres, que, superant circumstàncies adverses, condicions de treball dures i amb tossuderia, creien i segueixen creient en les potencialitats pròpies, ara en un context on preval la orientació cap a la sostenibilitat ambiental, econòmica i social.
La crisi pandèmica i altres crisis cícliques, com la falta d’aigua, han posicionat les quatre comarques al capdavant, com un lloc on hi ha una ressenyable qualitat de vida. Una mostra representativa d’iniciativa saludable i adient és la cooperativa l’Enllaç de l’Ebre, on conflueixen sensibilitats dels productors i consumidors de productes agroecològics.
Aprofitem que el vent ens va a favor, i aquest diumenge 12 de febrer, a les 12.00 h, ens retrobem ebrencs i amics d’altres contrades, a Lo Passador, a Sant Jaume d’Enveja, on de ben segur no faltaran els joves de les escoles, instituts i universitat, els treballadors i empresaris, els pescadors, pagesos i regants, els comunicadors, els jubilats i tots els que ens representen a les administracions i a la Taula de Consens del Delta, per no perdre l’oportunitat de fer sentir una proposta de reivindicació intergeneracional i exigint que no es malmeti el patrimoni natural.
La població ebrenca està sensibilitzada per no perdre la pròpia identitat, amb una consciència clara de l’esforç del passat i amb un projecte de futur obert i encoratjador .
