HomeEducacióL'oferta de nous estudis postobligatoris es triplica en un any a l'Ebre

L’oferta de nous estudis postobligatoris es triplica en un any a l’Ebre

Este dilluns 13 de setembre, 26.628 estudiants ebrencs van retornar a les aules per iniciar un nou curs acadèmic, el tercer que estarà marcat per la pandèmia del coronavirus. Ha tornat a decaure el nombre de matriculats a P3, així com al segon cicle d’ensenyament infantil respecte del curs passat, una tendència que es repetix any rere any; tot i que, a diferència de la resta de Catalunya, encara no s’ha notat esta davallada d’alumnat, sinó tot el contrari, a l’educació primària -que s’ha incrementat lleugerament en 47 alumnes-, i la secundària -hi ha 233 estudiants més-, segons les dades provisionals proporcionades pel Departament d’Educació.

A diferència del setembre del 2020, enguany la comunitat educativa compta amb l’experiència adquirida durant el curs passat en què tant l’alumnat com el professorat van haver d’adaptar-se als canvis, als grups bombolla, a les mascaretes, a la presa de temperatura, als torns per entrar i sortir, i no cal dir-ho, a les quarantenes. Segons determinava la directora territorial d’Educació a l’Ebre, Montserrat Perelló, “l’any passat hi havia una angoixa i incertesa molt gran perquè l’objectiu era tenir les escoles obertes, cosa que feia que es treballés amb molta pressió. Malgrat això, ens hem de sentir orgullosos perquè vam acabar el curs amb les escoles obertes i segures; vam fer molts cribratges i vam posar moltes mesures, però l’alumnat ens va donar una lliçó d’adaptació”.

Tanmateix, la pandèmia continua i el nou curs escolar ha arrencat amb restriccions i nous protocols. Els alumnes i professors vacunats no hauran de fer quarantena, tot i haver estat contacte directe d’un positiu, així com els grups bombolla podran barrejar-se entre ells sempre que els seus integrants porten posada la mascareta. “Un 90% dels professionals estan vacunats, i esperem incrementar durant este primer trimestre el percentatge de vacunats a partir dels 12 anys”, indicava Perelló. A més, tot just este dimarts, l’executiu català va aprovar la modificació del Decret llei de mesures extraordinàries de caràcter social en centres educatius perquè el Departament de Salut puga comunicar a les direccions les dades de vacunació contra la covid, tant dels estudiants com de tot el personal.

En este sentit, ara, els centres coneixeran l’estat vacunal d’alumnes i professors de cara a les quarantenes que s’hagen de fer en un grup. D’altra banda, la directora territorial d’Educació ha assenyalat que es continuaran fent cribratges als grups estables quan es detecten casos positius, amb PCRs per a aquells que no estiguen vacunats i amb test d’antígens a qui ja ha rebut el vaccí; així com es mantenen els referents covid dels Centres d’Atenció Primària per a donar suport als centres educatius.

El nou curs escolar va iniciar-se amb normalitat fins i tot als centres educatius afectats pels aiguats del passat 1 de setembre, com són l’Institut d’Estudis Aqüícoles i Ambiental de Catalunya, a la Ràpita, l’Escola l’Assumpció de Deltebre, i a l’Institut Sòl de Riu i l’Escola Joan Baptista Serra d’Alcanar.

Estos dos últims centres preocupaven especialment al departament, ja que, segons explicava Perelló, “els dies 2 i 3 de setembre quan vam desplaçar-nos-hi semblava impossible que poguessen estar a punt per a iniciar el nou curs acadèmic, i ho hem aconseguit gràcies a la implicació de la comunitat educativa”. I és que el nivell d’aigua i fang va arribar a ser d’un metre d’altura en el cas del centre de secundària, així com es van rebentar portes, van tombar-se murs i es va malmetre molt de material, així com el Departament patia per la cuina i el menjador del centre escolar. Malgrat això, mestres, professors, voluntaris, l’Ajuntament d’Alcanar i els Serveis Territorials van fer esforços titànics durant els dies posteriors a l’episodi per netejar i reparar els desperfectes.

Ara, segons va detallar el director de l’Institut Sòl de Riu d’Alcanar, Carlos Salvadó, falta acabar de netejar de fang una part del patí, reparar el mur i la porta que connecta amb l’aparcament, així com les calderes de la calefacció han quedat inutilitzables.

El Departament està treballant per solucionar-ho abans que vinga el fred i siga necessària la calefacció. D’altra banda, una altra problemàtica que afecta tant l’escola com l’institut és la mobilitat del professorat, ja que els aiguats els van malmetre fins a 62 cotxes, i ara estan sense vehicle.

L’ebre incorpora una setantena de places de docents

Tot i que la xifra d’alumnat es manté similar a la que van acabar el curs 2020-2021, este curs arrenca amb una setantena -69,5- de places de docents més, especialment de reforços covid -l’any passat n’hi havia 45, i enguany 59 entre infantil i primària-. “Este increment pot pujar més, ja que encara hi ha places que no s’han assignat en funció de les ràtios”, assenyalava Perelló. Unes ràtios que, aquí a l’Ebre, acostumen a situar-se per sota de la mitjana que marca la Llei d’educació de Catalunya. El 60% dels centres públics iniciaran el curs escolar amb ràtios a P3 de 20 o per sota, i només el 7,94% dels grups de 1r d’ESO -5- dels centres públics superen els 30 alumnes/grup.

Any rere any, s’augmenta la plantilla de l’Escola Inclusiva: enguany s’ha incrementat 4 SIEIs (Suport Intensiu a l’Escola Inclusiva), amb quatre docents i quatre educadors, i també s’han reforçat en un docent i un educador l’Aula de Suport Integral, assignada a l’Institut de Roquetes. Als Serveis Educatius, també s’hi han augmentat 5 dotacions: 2 de Suports intensius a l’audició i el llenguatge -logopedes-, 1,5 al Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius -atenció a l’alumnat amb dèficit auditiu-, i 1,5 de professionals de Llengua, Interculturalitat i Cohesió social. A més, s’han incorporat 6 tècnics d’integració social, 1 tècnic d’educació infantil i 1 educador social més.

 

S’accelera el pla d’educació digital

L’arribada de la pandèmia va accelerar el Pla d’educació digital que s’havia d’implementar en 5 anys, i ara es desenvoluparà en tres, amb l’objectiu fixat el 2023 perquè tots els centres tinguen una Estratègia digital per a aconseguir la transformació educativa i que el 80% dels docents i l’alumnat hagen assolit el nivell de competència digital intermedi. Durant el curs passat es va renovar la Wi-Fi a 44 centres que no tenien la xarxa LAN transformada, es van repartir 14.343 portàtils entre l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, i cicles formatius i batxillerat; i 2.307 a docents.

 

S’invertixen 1,72 m€, la meitat del curs passat

El curs ha començat amb les obres de rehabilitació, ampliació i millora que s’han dut a terme a 30 centres educatius i que han suposat una inversió de 482.853 €, així com s’han enllestit 2 noves aules a l’Institut Escola Agustí Barberà d’Amposta, amb un cost de 424.000 €, i aviat s’iniciaran les obres de construcció d’una aula laboratori a l’Intitut Escola Daniel Mangrané de Jesús, on s’invertiran 150.000 €, i dos aules a l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre, amb una inversió de 260.000 €. A més, ja s’han iniciat els treballs a l’Escola de Godall, previstos en 405.000 €.

 

Foto: Núria Caro

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 44 = 49

Últimes notícies