Louisa Raluy: “Estem molt orgullosos de continuar amb el llegat Raluy”

Luis Raluy Iglesias va ser el creador del Circ Raluy Legacy, un circ centenari que perdura gràcies a la passió que la família Raluy hi dedica en cada gira i actuació. El Circ Raluy Legacy es pot visitar entre el dia 20 al 29 de setembre a la Ràpita.

PREGUNTA: Quants treballadors té el circ en total, i quants d’ells es dediquen a l’espectacle?

RESPOSTA: El Circ Raluy Legacy compta amb 45 treballadors, encara que tan sols 22 es dediquen a l’espectacle.

P: D’on són els artistes?

R: N’hi ha moltes nacionalitats. Trobem artistes de Colòmbia, Argentina, Xile, França, Espanya, Anglaterra, Polònia, Mongòlia, Itàlia…

P: Heu dut a terme el Tour “In art we trust”. Quines han estat les principals parades d’aquesta gira?

R: Hem fet tota Catalunya, hem baixat per la Comunitat Valenciana i després la Comunitat de Múrcia fins a Andalusia pràcticament.

P: Quins són els origens del circ?

R: El meu besavi, Luis Raluy Iglesias, va ser el creador del circ i fins llavors ha passat de generació en generació: del meu besavi al meu avi, després al meu pare i actualment la meva germana, Kerry Raluy, i jo. És un circ centenari i estem molt orgullosos de continuar amb el llegat Raluy. Actualment ja anem per la 6a generació i el llegat continua.

P: Què és el que més t’agrada del teu treball?

R: M’encanta sortir a la pista, actuar i treballar devant del públic. Assages molts dies, moltes hores, molts anys per sortir cinc minuts i donar-ho tot. És molt reconfortant. Després, d’altra banda, m’agrada viatjar i conèixer llocs nous. Com estem tant de temps en gira ens dona temps per conèixer diversos llocs.

P: Has tingut alguna lesió greu que t’hagi impedit actuar durant una temporada?

R: He caigut moltes vegades i m’he fet mal als genolls, als meniscs, als lligaments. És normal quan treballes a un circ. De fet, ara mateix porto una genollera perquè tinc el genoll delicat.

P: Quantes hores al dia entrenes?

R: Depèn. Quan estem preparant un número unes quatre o cinc hores al dia, quan són nous sobretot. Quan ja controles més els números, les hores d’entrenament es redueixen. Depèn del número, de cada persona, hi ha qui necessita més temps i d’altres que amb menys ja en tenen prou.

P: Quines novetats porta aquesta gira respecte de l’última que es va presentar a les Terres de l’Ebre?

R: “In art we trust” és un espectacle nou que precisament acaba a la Ràpita, ens trobem en el final de la gira. Portem dos anys i mig amb aquesta, i amb cada gira nova que fem els espectacles són sempre nous des del començament fins al final.

P: Quant de temps soleu estar a cada lloc?

R: Depèn del lloc. Aquest any hem fet sobretot ciutats: València, Alacant, Elx, Múrcia, Cartagena… i hem estat unes cinc o sis setmanes a cada lloc. Si és un lloc més petit com la Ràpita en dues setmanes n’hi ha prou.

P: És difícil transportar el circ d’un lloc a un altre?

R: Sí, una mica sí. Són gairebé vint vehicles, van per carretera, molts són molt antics i s’ha d’anar en compte i conduir lentament per no fer-los malbé.

P: Com et sents en veure als espectadors mentre actues?

R: No els veig realment. Quan surto a escena estic concentrada en realitzar el número. Sé que hi ha gent que m’està mirant, però fins que no arriba el final, quan realitzem l’acomiadament, no veig realment al públic.

P: Quants anys fa que et dediques a això?

R: Porto tota la meva vida dedicant-me al món del circ. La meva primera actuació va estar quan tenia dotze anys.

P: Com és criar-se dins d’un circ?

R: És un ambient molt familiar, les famílies vivim totes en caravanes, això fa que hi hagui més contacte entre pares i fills, perquè tant la cuina, com el menjador, com l’habitació està tot junt. No és igual que estar en una casa on el xiquet està jugant a l’habitació o l’adolescent no surt de l’habitació. A més, els pares al món del circ solen ser més estrictes perquè com anem a molts llocs desconeguts sempre vigilem més als nens que no surtin del recinte. Els nens dins d’aquest recinte estan segurs, som com un petit poble ambulant, però sempre ens mostrem més preocupats per fora.