Segur que quan conduïu per ciutat us passa el mateix que a mi. Us heu fixat mai com creua la gent el pas de vianants? Uns corrinyant, corrinyant per no fer parar gaire els cotxes. Altres s’esperen a la vorera i et fan amb la mà que passes, però n’hi ha que refrenen la velocitat i assaboreixen el moment de glòria per sentir-se important d’aturar el vehicle. N’hi ha que avancen els peus i les cames i tiren enrere el cos i el cap com dient: espera que no he sortit del tot. Altres aixequen els dits de la mà com a agraïment per l’acció del conductor.
Has de parar molt de compte amb els cotxets de crios que empenyen els progenitors i que de vegades surten del darrere d’un cotxe aparcat i després apareixen ells. Així com els que van caminant per la vorera i et fan una retallada de 90 graus i sense mirar ni comprovar si el vehicle pot frenar a temps entren dins el pas de vianants. Però el millor de tots són els que fan de Beatles pel seu pas per Abbey Road. Com podeu comprovar, tants caps tants barrets.
Si a l’antiga Roma, Ciceró hagués tingut l’oportunitat d’analitzar la gent creuant el pas de vianants, segur que la frase “la cara és el reflex de l’ànima” no la tindríem entre nosaltres, ja que probablement haguera dit “Com es creua el pas, és el reflex de l’ànima”.
Et dona una idea gens equivocada del caràcter de l’individu, estat emocional, comportament o conducta dins la societat en realitzar aquesta acció. Segur que si hi ha entre els i les lectores algú amb coneixements de psicologia ho sabríeu explicar millor que jo. Creuar bé no és tan fàcil com sembla, i és més, segur que és innat. Igual que hi ha persones que són molt puntuals i no saben fer tard a una cita, altres no saben fer aviat.
S’esforcen, però abans de sortir de casa cap a la trobada, els sorgeix alguna cosa tan important com treure les arrugues del llit o plegar mitjons. Curiosament sempre fan tard. Potser amagen un problema de protagonisme. Però, i els que sempre fan aviat? Què hem d’interpretar? Alguna obsessió potser? Lògic seria fer uns dies tard i altres aviat, pel de fifty-fifty. Entenc que al pas de vianants hauríem de fer el mateix.
Ara bé, el que em sorprèn més són els i les que avui se’t mengen a preguntes i paguen el cafè i demà et passen pel costat i ni et miren a la cara. Al capdavall, és la química que generada pel cervell ens fa ser i actuar com hem fet dels orígens. Sembla que més que optimitzar i millorar en aquest aspecte, està passant tot el contrari, augmenten els casos de malalties mentals i involuciona la situació. A causa de la pandèmia viscuda o de la mateixa evolució, a poc a poc sembla que perdem un llençol en cada generació. Poder serà aquest el motiu de la nostra desaparició.
Per cert, us heu fixat mai que agressius es posen alguns conductors en sentir-se protegits per la carcassa del vehicle? Bé, això dona per a un altre article.
