TERRES DE L’EBRE // Preocupació i indignació al delta de l’Ebre després que la borrasca Filomena haja impactat amb força a tot el litoral i haja tornat a causar danys importants als punts més fràgils com són la barra del Trabucador, l’Illa de Buda i el litoral de Deltebre. El temporal va esborrar pràcticament la línia de costa de Deltebre, entre el tram final de la platja de Riumar, la bassa de l’Arena, la zona de la platja de la Marquesa i l’accés al Fangar. A més, la Barra del Trabucador ha patit també danys importants, amb trencaments i perforacions d’aigua del mar per diversos punts, i va tornar a dixar sense accés les Salines de la Trinitat. Precisament, el nou trencament ha agafat l’empresa Infosa, que gestiona les salines, en un dels moments àlgids de la temporada, donada la demanda de sal necessària per a lluitar contra el desgel de carreteres.
Durant el cap de setmana es van registrar onades de fins a cinc metres d’altura i un increment del nivell del mar d’uns 40 centímetres que van fer arribar també l’aigua del mar fins als arrossars de l’Illa de Buda, on el temporal també ha afectat greument un dels espais de més interès natural del delta de l’Ebre. L’aigua del mar es va colar als calaixos de l’illa, que són d’aigua dolça, i això afectarà negativament tota la biodiversitat. Els propietaris de l’illa afirmen que les llacunes podrien desaparèixer en un temps si no es fa res per a evitar-ho i creuen que s’hauria de fer una gran inversió de diners per a frenar la regressió. Des de fa anys que l’Illa de Buda és una de les parts del delta de l’Ebre que més regressió sofrix i més des del temporal Glòria. Ara, cada temporal causa una situació crítica a l’illa. L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell, també reclama una actuació d’urgència.
Pel que fa a la situació general d’amenaça sobre el Delta, la Taula de Consens, que agrupa regants i els set ajuntaments del Delta, ha lamentat la situació i recorden que les imatges que ha dixat la borrasca Filomena són fruit de la inacció administrativa. “Necessitem més que mai col·laboració i coordinació i que les administracions treballen conjuntament i és el que trobem a faltar. Després d’un any de la tempesta del Glòria, es van fer unes actuacions d’emergència insuficients i no hi ha hagut actuacions planificades per a evitar situacions com la que tornem a tenir”, va manifestar el director tècnic de la Taula de Consens, Rafa Sánchez.
L’impacte del temporal ha arribat just després del darrer desacord entre el Ministeri i el Departament de Territori per a la realització d’actuacions d’emergència al Delta. La Generalitat sostenia que l’Estat no li permetia actuar d’urgència perquè és qui té les competències a la costa, i l’Estat contestava que la Generalitat no havia fet cap proposta concreta per a actuar. Mentrestant, hi ha una partida de sis milions d’euros del pressupost de la Generalitat per a actuar al Delta, que no té projectes concisos per a ser efectiva.
La Taula de Consens, reunida d’urgència diumenge al vespre, va exigir que s’actue de manera urgent i coordinada entre el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Departament de Territori i Sostenibilitat, per a donar compliment als compromisos assumits ara fa un any per part de les dos administracions, i advertix que demanarà les responsabilitats que calga per la manca de previsió i incompetència de la seua inacció. Per a la Taula de Consens, els retrets entre les dos administracions a les portes del temporal Filomena només denoten una falta de voluntat real d’actuar per a salvar el delta de l’Ebre.
“Els alcaldes portem mesos i anys fent gestions. Tots tenen molt bones paraules i fan grans anuncis, però la realitat és que no es posen d’acord. El Ministeri i el Departament de Territori té les competències i és qui ha de fer les actuacions necessàries”, va reclamar l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, d’ERC, partit que tot just governa la Generalitat tot i que Territori està en mans de Junts. També el batlle de Deltebre, Lluís Soler, del PDeCAT, va quixar-se de les desavinences i va reiterar que cal prendre mesures per a mantenir la morfologia actual del Delta. L’estratègia de l’Estat passa per retrocedir alguns metres en alguns punts, fet que genera una franja d’aiguamolls, una posició que també defensen alguns grups d’ecologistes.
Alcaldes i regants han acordat sol·licitar al Ministeri una declaració d’emergència que implique també la participació de la Generalitat de forma corresponsable respecte a finançament i execució.
Comissió mixta
El Govern de la Generalitat ha recordat que les seues competències al Delta són limitades, però el vicepresident Aragonés i el conseller de Territori, Damià Calvet, que dilluns es van reunir amb representants de la Taula de Consens, van assegurar que la Generalitat està disposada a cofinançar actuacions fora del seu àmbit competencial si l’Estat hi col·labora i s’acorda una estratègia compartida. Per això han anunciat que demanaran novament a l’Estat la creació d’una comissió mixta per a actuar d’urgència al delta de l’Ebre i definir accions a mitjà i llarg termini. El Govern buscarà que l’acord de creació de la comissió mixta es prenga al Consell de Ministres per a aconseguir l’aval i la representativitatnecessàries i estava previst que durant la setmana Aragonès ho demanés formalment al president espanyol Pedro Sánchez.
