HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catManolo Arrufat ens ha dixat

Manolo Arrufat ens ha dixat

Amb el temps arribem i amb el temps marxem. Així de senzilla és la vida, però quan ens dixen les persones properes el sentiment d’impotència i ràbia contra el temps augmenta considerablement. El d’enyor queda i roman. Manolo Arrufat ens ha dixat. Són els records de tots aquells moments que has pogut gaudir amb la persona els que perduren amb el temps, aquells que evoques amb melangia i et fan reviure lentament uns instants que no s’obliden.

Des que ens varem conèixer el 2006, la seua vàlua i especialització en el coneixement de l’entorn va ser determinant per integrar-lo al Grup de Recerca. Inicialment en els treballs de camps d’inventari i classificació dels treballs de recerca sobre les Plantes del Port. Amb Manolo hem viatjat per les Terres de l’Ebre descobrint racons i raconets, plantes, plantetes i sobretot bolets. Hem visitat museus a Barcelona i València revisant i fotografiant plecs de plantes per a completar la recerca dels tres llibres que el Grup EbreRecerca vàrem publicar el 2008, 2009 i 2010.

Tot i ser una persona de formació autodidacta, el rigor que s’autoexigia a l’hora de treballar sobre qualsevol tema de natura va fer que la seua obra fos reconeguda arreu del país i, per descomptat, enn el món universitari.

Ha estat un home ple de vivències. Conversant amb ell comprenies les seues motivacions d’aprendre i conèixer tot el que pogués, especialment els aspectes naturalístics dels llocs que visitava. El seu tarannà, personalitat i sentit de l’humor d’un home gran com ell, en totes les converses “assentava càtedra”, no només pel nivell de coneixement, també perquè li agradava analitzar i contrastar els fets aportant els seus punts de “vista”. Les grans coincidències en l’escala de valors humans, socials i polítics va permetre establir una profunda relació d’apreci, respecte i amistat, que per al Grup ha durant ben poc.

A la seua estimada Amposta, Manolo s’afegia a totes les iniciatives culturals o socials de la ciutat, això quan no era ell mateix el propi promotor. La seua passió per l’etnobotànica el van dur a organitzar i participar en multitud de congressos sobre el tema, a banda de les seues recerques personals que li van servir per a treballar i recuperar els treballs artesanals de La bova i la sisca al delta de l’Ebre, fet que amb la col·laboració d’alguns companys van poder realitzar tot un programa a TV3. També en altres moments juntament amb Secundino Costes van poder dur a terme l’inventari i cartografia dels Ullals de Baltasar, treball de gran vàlua en el recull de la toponímia del lloc dels camins, casetes i ullals.

Però a tot això, la seua passió han estat els bolets del territori proper i també llunyà. Cap peresa a agafar el cotxe i fer 1.000 km per a anar a descobrir noves espècies de bolets. El continu treball d’identificació i classificació li ha comportat ser l’especialista en bolets del Grup de Recerca. El 2012 va sortir la primera publicació de Bolets del Port I, treball que va compartir amb companys aficionats al bolets. El 2016, juntament amb Ferran Royo, va publicar el segon llibre de Bolets del Port II.

Darrerament havia treballat intensament amb el nou llibre que està a punt de sortir, Bolets del Delta. Un treball meticulós en recerca i classificació de la seua Ribera estimada, que com deia ell, “esta terra cultivada pels nostres ancestres i regada amb l’aigua dels canals, amb camps de fruiters, horta i sobretot arrossars”. Manolo, has marxat abans d’hora, no t’oblidarem.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 7 =

Últimes notícies