Maria Cinta i José són els noms més habituals entre els 186.915 habitants de la regió de l’Ebre registrats a data d’1 de gener de 2024, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que oferix amb periodicitat anual informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya, a partir del Cens de població anual de l’INE.
El nom José, amb 2.248 hòmens (23,62 per mil), és el més freqüent a les Terres de l’Ebre, seguit de Jordi (1.851), Juan (1.428), Francisco (1.418) i Antonio (1.276). La presència de noms castellans entre la població de les Terres de l’Ebre és, en part, una conseqüència directa de la repressió cultural exercida durant la dictadura franquista (1939-1975), quan estava expressament prohibit posar noms en català en els registres civils.
Esta prohibició va forçar moltes famílies a inscriure els seus fills amb la forma castellana dels noms, encara que a casa i socialment se fessen servir les formes catalanes. Esta imposició va dixar una empremta profunda en diverses generacions, i encara avui, tot i que es pot acudir des de fa anys al Registre Civil i procedir al canvi, se reflectix en les estadístiques de noms més freqüents, amb una clara dominància de formes castellanes, que evidencien la pervivència d’aquella política d’homogeneïtzació cultural.
Tanmateix, hi ha també una presència significativa de noms d’arrel catalana com Jordi, Marc, Josep, Joan o Pau, així com noms més moderns com Àlex o Ivan. El cas de Mohamed, que apareix en catorzena posició amb 831 individus, reflectix també la diversificació cultural i l’empremta migratòria a la regió de l’Ebre.
En el cas de les dones, el nom més habitual és Maria Cinta, amb 1.900 dones (20,59 per mil). Se tracta d’un nom amb una forta vinculació amb el territori i un gran valor identitari, ja que Cinta és el nom de la patrona de Tortosa, la capital de la regió ebrenca.
El seguixen noms castellans molt habituals com María del Carmen (1.785), Josefa (1.571) i María Teresa, que compartixen protagonisme amb noms neutres o catalans com Montserrat, Núria, Teresa o Laura. També destaca la presència de noms compostos, especialment amb la forma Maria, que apareix en múltiples combinacions al llarg del llistat: María del Pilar, María Isabel o María Dolores.
L’anàlisi d’estes dades constata una clara presència de noms tradicionals i religiosos, tant entre hòmens com dones, amb una forta influència castellana. A més, la incorporació de noms d’origen àrab ja reflectix els canvis demogràfics i socials de les darreres dècades.
Pel que fa als cognoms, el més freqüent a les Terres de l’Ebre continua sent Garcia, que porten 13 de cada 1.000 habitants de la regió, seguit de Martínez, Rodríguez, Sánchez i López. Els primers cognoms d’origen català apareixen en sisena, setena i novena posició, i són Martí, Ferré i Casanova, respectivament. De fet, entre les 25 primeres posicions del rànquing gairebé no s’han registrat canvis respecte a les dades de 2023. Fernández guanya una posició i puja al desè lloc, en detriment de Navarro; Pérez també en guanya una i se situa al dotzè lloc, fet que fa baixar Tomàs al tretzè; i Moreno puja al 22è lloc, desplaçant Franch al 23è.
