HomeEconomiaMenys flota, menys captures, més valor: l'incert futur del sector pesquer entra...

Menys flota, menys captures, més valor: l’incert futur del sector pesquer entra en campanya a la costa de l’Ebre

Amb flotes reduïdes de forma dràstica durant les últimes dècades, havent de fer front cada cop a normatives europees més restrictives per a la seua activitat, el sector pesquer de la costa de l’Ebre viu un moment clau per redefinir la seua futura viabilitat.

Si bé la principal demanda dels pescadors als alcaldables que es presenten el 28-M és el suport polític davant les instàncies estatals i europees, les candidatures de municipis mariners, com la Ràpita i l’Ametlla de Mar, incorporen propostes de valorització de captures i transformació del sector per garantir-ne la supervivència. Des de la seua promoció com a economia blava fins a projectes d’energies renovables o vinculats a la gastronomia i el turisme.

La Ràpita, el port pesquer més important de la costa catalana en captures, exemplifica com cap altre l’evolució del sector durant les últimes dècades. Des de l’any 2000, la confraria de pescadors Verge del Carme ha perdut més de la meitat de la potència pesquera. Amb la flota de l’arrossegament en el punt de mira de les institucions comunitàries, el sector s’ha hagut d’adaptar com ja ho van haver de fer als anys 60 del segle XX. Ara, però, cada cop veu més prop l’amenaça que el peix fresc de la costa s’acabe convertint en un producte ‘gourmet‘, davant les restriccions a l’activitat i les importacions massives de peix d’aqüicultura d’oceans llunyans.

Els pescadors creuen que es criminalitza injustament aquesta modalitat, però es resisteixen a cedir: estan convençuts que, malgrat les crítiques, pot arribar a ser sostenible ecològicament i econòmicament. Enguany, les vedes s’han ampliat fins als dos mesos i mig i no descarten, per exemple, que les jornades de pesca es puguen arribar a reduir més d’un 40% en els pròxims cinc anys. Els costos disparats del combustible llasten els comptes. Però malgrat les restriccions i la reducció de flota, les 38 embarcacions rapitenques d’arrossegament continuen aportant un 65% dels ingressos anuals de les captures.

La confraria va facturar l’any passat 13 milions d’euros i, tal com reconeixen els candidats que concorren a les eleccions locals del 28-M, encara és la principal empresa del municipi en termes econòmics. Els pescadors recorden que sense les barques d’aquesta modalitat, el funcionament de l’entitat no seria econòmicament viable. És per això que la principal reclamació dirigida als alcaldables és que els ajuden a traslladar i defensar les seues posicions davant el govern espanyol i la Comissió Europea.

Economia blava

L’actual alcalde i candidat per ERC a la reelecció, Josep Caparrós, entoma el guant i critica que la interpretació que fa el govern espanyol de les normatives europees condemna el model pesquer mediterrani a partir d’una visió “atlàntica” del sector. Entén que la transcendència de la pesca en l’estructura econòmica del municipi va més enllà del mar i arrossega activitats com la nàutica, la construcció d’embarcacions, la gastronomia o el turisme. “No tindríem un sector de la restauració tan pioner i potent sense el sector pesquer, principalment, i tampoc seríem referent turístic sense els sectors gastronòmic i pesquer”, subratlla.

“Cal repensar el sector. Hem d’ajudar els pescadors a pescar euros enlloc de peixos”, assumeix, conscient del moment “d’inflexió” actual. Per això, aposta per la col·laboració públic-privada i la formació, mitjançant l’IRTA, amb l’objectiu de revaloritzar les captures, millorar la comercialització i els canals de distribució “perquè puguen guanyar més encara que pasquen menys”. El candidat d’ERC vol sumar la pesca dins de l’estratègia de l’anomenada “economia blava”. La recent posada en marxa d’un centre, amb el suport de la Generalitat, dedicat a potenciar els sectors vinculats al mar, és un dels projectes del mandat que Caparrós confia implementar els pròxims anys en esta línia.

Renovables al mar

El candidat del Progrés per la Ràpita-PSC a l’alcaldia de la Ràpita, Javier Reverté, creu que al sector pesquer no li quedarà més camí que “reinventar-se” davant les constants restriccions normatives. La seua aposta per revitalitzar-lo passa per dos grans tipus de projectes per captar nous ingressos. D’una banda, la possibilitat de valorar la instal·lació de centrals energètiques renovables al mar, una proposta que ja va planar sobre el municipi fa dos dècades i que no va prosperar enmig d’un gran rebuig. “Hem de valorar si tenen impacte ambiental i visual. Seria un recurs molt important per a la pesca: en quatre o cinc anys ens podem trobar amb la meitat de les barques”, avisa Reverté.

Paral·lelament, el candidat socialista té en ment posar en marxa una escola d’hostaleria i hoteleria associada al món pesquer per revaloritzar el producte. Es crearia una espècie de programa Erasmus per captar alumnes d’altres països així com un hotel a la badia amb 240 i 250 places. Reverté estima una inversió d’entre 10 i 15 milions d’euros, a més de poder reubicar laboralment entre 100 i 150 pescadors.

Des de Junts per la Ràpita, l’alcaldable Elena Queral referma la seua voluntat de fer visible políticament el problema dels pescadors i “agafar-los de la mà” per traslladar les seues reclamacions davant la Unió Europea i el Congrés espanyol. “Molta gent no vol continuar perquè veu que no tenen futur”, lamenta. Remarca que un municipi amb la repercussió econòmica i social del sector cal sumar esforços per a garantir que l’activitat puga continuar en el futur. Queral ha posat sobre la taula la necessitat d’impulsar efectivament activitats com la pesca turística i, al mateix temps, “vendre millor” les captures del sector local com a productes gourmet a través de la restauració, citant l’exemple de la “gamba de Palamós”.

“Som pescadors, no delinqüents”

Més al nord, a l’Ametlla de Mar, les barques d’arrossegament continuen amarrades al moll des de fa un mes. De la façana posterior de l’edifici de la confraria de pescadors penja una pancarta amb lletres en majúscules: “Som pescadors, no delinqüents”. És la visió de la gent de la mar davant el que, consideren, una agressió continuada al sector primari i a la seua manera de viure les normes i regulacions que els arriben del govern espanyol i la Comissió Europea. Uns greuges, asseguren, que van més enllà del debat sobre la sostenibilitat dels recursos i que els arriben a fer replantejar la seua continuïtat.

Treballem al costat dels científics, estem col·laborant amb ells, s’embarquen amb nosaltres, fem tancats per no pescar i això funciona bé”, lamenta, contrariat, el patró major de la Confraria de l’Ametlla de Mar, Miquel Brull. Per contra, argumenta, cada cop han de fer front a més sancions i restriccions, com l’obligació de comunicar el pes exacte de les captures abans d’arribar a port o l’obligació de canviar uns motors de les embarcacions que han quedat fora de la llei. Durant les últimes dècades s’ha passat de 27 a 17 barques d’arrossegament. En queden 20 d’arts menors i les dues de les vuit d’encerclament que segueixen atraquen ara al port de Tarragona.

Novament, asseguren, normes pensades per a la pesca d’altura atlàntica que res tenen a veure amb del Mediterrani. Sostenen que, malgrat els alts i els baixos, els problemes no els tenen amb les captures, sinó amb la “burocràcia“. “Amb 150 o 160 dies de pesca a l’any estem mantenint empreses i famílies”, remarca. Brull demana el suport de les administracions locals per elevar al govern espanyol i la Comissió Europea la seua veu, a banda de potenciar la valorització de les seues captures juntament amb sector vinculat com el turisme i la restauració.

Captures, gastronomia i sostenibilitat

L’actual alcalde i candidat per ERC, Jordi Gaseni, admet la dificultat, des dels ajuntaments, de poder incidir en les lleis que arriben de les administracions estatal i europea. “Estem preocupats. L’Ametlla de Mar és pesca i si la pesca falla, patirà. Si perdem la pesca perdrem una gran part del patrimoni”, argumenta. Per això, també situa en el terreny de la valorització de la pesca vinculada a altres activitats com a gran repte de futur per a la seua viabilitat.

“Encara que siga un gra de sorra, la nostra preocupació també és que la comercialització siga un puntal i ajude al sector de la mar”, ha apuntat. Les seues grans apostes són, d’una banda, la posada en marxa de l’espai de ‘Cuina de Mar’, que vol relacionar la pesca amb la gastronomia, hostaleria i restauració. D’altra banda, Gaseni vol aprofitar els fons nuclears perquè, en el marc de l’aprovada ampliació del polígon industrial en 26 hectàrees, servisquen per “ajudar el sector de la mar”, concretament, en facilitar el procés de substitució al sector pesquer dels envasos de plàstic per uns altres biodegradables.

L’alcaldable de Junts per l’Ametlla de Mar, Eva del Amo, diu que no es pot imaginar el poble, La Cala, sense barques al port i a la mar, sense que surten a la mar cada dia i facen la venda de peix a la confraria. “Si desapareixen què ens queda, què podem oferir? És un sector molt important que cal revitalitzar”, assegura, tot reconeixent que la dimensió del sector, al municipi, abasta altres activitats econòmiques com la restauració i el turisme.

Suport a les reivindicacions

“Però si seguim per este camí, collant els pescadors, lamentablement és un futur possible, si no es prenen mesures”, afegeix. Es compromet a “acompanyar” els representants del sector per defensar els seus interessos davant les instàncies administratives superiors. També a promocionar els productes de la mar, impulsant jornades i fires dedicades als seus productes, especialment aquells que no tenen, aparentment, tanta sortida comercial.

Per la seua banda, el candidat d’Entesa per la Cala-Movem Terres de l’Ebre, Antonio Espuny, avala la política de promocionar els productes dels pescadors locals a partir de fires i jornades gastronòmiques, juntament amb el sector de la restauració. Especialment, apunta, la pesca menys valorada comercialment pel gran públic. Espuny, que ha governat aquest mandat donant suport a ERC, admet també la complexitat de donar suport a les reivindicacions normatives dels pescadors des de l’Ajuntament. “Continuarem col·laborant amb el sector pesquer i les necessitats que els puguen sorgir”, tanca.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + 2 =

Últimes notícies