Uns 12.296 ebrencs i ebrenques es troben inscrits com a desocupats este mes de febrer. Segons dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya, hi ha 5.501 persones a l’atur al Baix Ebre, 4.889 al Montsià, 1.431 a la Ribera d’Ebre i 476 a la Terra Alta. L’activitat econòmica del territori s’ha vist condicionada, com a tot arreu, des de fa un any per la pandèmia. L’afectació del sector serveis, especialment del comerç i del turisme, és un dels efectes més preocupants que se’n deriven de la pandèmia i de les seues derivades restriccions decretades pel Govern per a fer front als contagis, segons assenyala l’informe elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial i el Grup de Recerca d’Indústria i Territori. Només el sector serveis acumula, segons les dades d’este mes de febrer, el gruix més gran d’aturats a la província de Tarragona: 45.273 del total de 62.892 persones inscrites.
“A un any vista de l’esclat de la pandèmia, la salut del sector és crítica, no veiem la llum al final del túnel i continuem amb molta incertesa”. Així de categòrica es mostra la presidenta de l’Associació d’Hostaleria de les Terres de l’Ebre, Juani Piñana. I és que durant estos dotze mesos de pandèmia, la restauració ha estat una de les grans damnificades per les restriccions, que els ha obligat a tancar en diverses ocasions durant llargs períodes de temps, i quan han pogut tornar a obrir, ho han fet amb tot un seguit de condicionants. De fet, actualment, els bars i restaurants només poden obrir per a servir esmorzars de 7.30 h a 10.30 h i per a dinars, de les 13 h a 16.30 h, amb un màxim de 4 persones per taula, han de limitar la cabuda dels espais interiors al 30%, així com poden oferir menjar a domicili o servei de recollida. “Estem en unes restriccions similars a la primera fase de la desescalada del passat mes de maig, tot i que s’ha demostrat que l’hostaleria no és un focus de contagis”, recorda Piñana.
“L’anunci de restriccions sempre a última hora i d’un dia per a l’altre han generat incertesa, però també molta resignació. Això sumat al fet que hem hagut de fer front al 100% dels pagaments, sense rebre ajudes directes com altres països, perquè s’ha de recordar que els ICOs s’han d’acabar retornant i l’únic que fan és endeutar-nos encara més… Tot això ha fet que haja estat un any molt difícil per a gestionar una empresa. Estem vivint la crisi més forta de la història del sector de la restauració i el turisme, i moltes han fet fallida i han hagut de tancar definitivament”, lamenta Piñana.
La presidenta de l’Associació d’Hostaleria de l’Ebre valora positivament l’ajuda financera dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), tot i que s’haurà de veure com evoluciona i què passarà en els pròxims mesos perquè tampoc ha anat per part de l’administració amb la fluïdesa que havia d’anar i alguns han tardat a rebre’ls. En este sentit, segons les últimes dades de l’Observatori de Treball, el mes de gener va haver-hi 173 ERTOs oberts a les Terres de l’Ebre, que afecten 975 persones.
Els comerços també han hagut de fer front a diversos períodes en què han hagut de tancar obligatòriament. De fet, encara ara, aquells catalogats com a no essencials han d’abaixar les persianes els caps de setmana, i des d’este dilluns, després de dos mesos tancats, els centres comercials només poden obrir durant la setmana. Tot això ha propiciat l’aposta per la transformació digital, i pel canvi de model que feia temps amenaçava el sector. Durant este temps, la Cambra de Comerç de Tortosa, segons explica el seu president Francesc Faiges, ha impulsat amb la resta de cambres catalanes els projectes #QueCapEmpresaTanque, que ha rebut més de 200 consultes, i #AixecaElTeuNegoci per tal d’ajudar autònoms i empreses a fer front a les restriccions, reorientar el seu mercat, i buscar solucions per a poder mantenir i activar els seus negocis.
Amb la vista posada a l’estiu i menys restriccions
Tant els restauradors com els comerciants afirmen que enguany també es perdrà la campanya de Setmana Santa, encara que es puguen flexibilitzar les restriccions. Malgrat això, tots dos assenyalen que val més ser prudent ara, si això ha de servir per a salvar la campanya de l’estiu. També determinen que s’ha de posar damunt la taula un pla de xoc que siga eficaç, amb mesures com fer testos d’antígens massius per a controlar i conviure amb el virus, mentre la campanya de vacunació avança lentament.
A més, des del principi, demanen que “la mobilitat es permetés per tota la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre, o inclús al Camp de Tarragona”, diu Faiges, ja que es tracta d’un territori amb poblacions petites i no pot ser tractat com l’àrea metropolitana. En este sentit, Faiges afegix que “tampoc té sentit tancar els comerços en dissabte aquí a l’Ebre, on no hi ha grans aglomeracions”, i també indica que “el món rural ha estat molt discriminat”.
A l’Ebre, gran part dels negocis viuen del turisme, un sector que s’ha vist reduït dràsticament a causa del confinament municipal i comarcal. Així doncs, per tal que el sector tinga un lleu respir apunten que s’hauria de flexibilitzar tant la mobilitat, com els horaris d’obertura continuats de cara al públic durant el dia. “Un any després de la pandèmia, però, encara no contemplo poder treballar per a nit al restaurant”, conta Piñana.
