Si l’Estat espanyol no diu el contrari, les Terres de l’Ebre seran una de les tres regions sanitàries de Catalunya que encetaran la fase 1 del desconfinament gradual previst pel govern estatal a partir de dilluns, 11 de maig. Alguns dels greuges que històricament han jugat en contra del territori, com la despoblació progressiva o les comunicacions deficients, han pogut ser ara variables que han afavorit el baix impacte de la Covid-19.
El fet que a les comarques ebrenques les mesures restrictives es comencessen a aplicar quan tot just s’havien confirmat els primers casos de coronavirus i, per tant, encara el nivell de contagis devia estar en una fase prou incipient, potser també ha estat una altra de les claus, així com el fet que, alhora de ser previnguts i de protegir el sistema sanitari, va ser un toc d’alerta important que la primera infectada fos una cirurgiana del Verge de la Cinta i això obligués a aïllar l’equip de cirurgia del centre.
El perquè de la menor incidència s’haurà d’anar analitzant amb el temps. I s’haurà d’aprendre dels errors que totes les administracions sense excepció han esmerçat en esta crisi. Si el president de la Generalitat, Quim Torra, ja va admetre que no s’havia encertat en general l’estratègia i la gestió de la informació amb les residències, sembla obvi que esta gestió comunicativa continua sent deficient pel que fa a algunes dades i explicacions.
No s’acaba d’entendre, per exemple, per què hi ha hagut un creixement prou important dels casos “sospitosos” a les Terres de l’Ebre, una part notòria dels quals concentrada a les residències, i en canvi això no s’ha traduït en més exigència per als hospitals. Alguna cosa no lliga en el còmput d’estes dades. Si és imputable a un excés de zel, en què es classifiquen com a sospitosos pacients amb el més mínim símptoma compatible amb el coronavirus, no serem natros els que critiquem una estratègia el màxim de preventiva, però sí que demanarem que s’explique bé, i fins ara en este punt no hi ha hagut explicacions suficients.
Dit això, i subratllant que fins i tot amb l’increment de sospitosos, la posició del territori és millor a la de la resta de regions sanitàries en la graella de retorn a una “nova normalitat”, cal abordar un inici de desconfinament en què, com ja reclamàvem des d’estes línies en el número anterior, estiga marcat sobretot per tota la cautela possible, perquè estem en un moment perillós en l’evolució de la crisi sanitària i, per derivació, de la crisi global generada. No siga que per voler fer un pas ràpid endavant, n’haguem de fer més d’un endarrere i acabem redoblant el potencial de l’impacte econòmic i social associats.
Esta setmana, pels carrers d’algunes poblacions, s’han vist clarament senyals i indicis d’un excessiu relaxament que no és una bona pauta a seguir. Veurem si amb la fase 1, som capaços de tenir present que l’excés de confiança és el nostre pitjor enemic.
