ENTREVISTA // Pregunta: Sembla que amb la trencadissa de Junts per Catalunya, tothom s’ha de reubicar en estes eleccions. El rival de Junts és ERC o el PSC?
Resposta: El rival de Junts és el rival del 155, i qualsevol formació que estiga associada a la repressió continuada és rival de Junts. Sabem que no podem assolir l’objectiu de la independència sense les altres forces independentistes i, per tant, estes no seran mai rivals de Junts. Evidentment, el candidat rival és Illa. Catalunya perilla amb un candidat com ell que ha fet una gestió pèssima de la pandèmia. Volem un projecte fort amb una presidenta com Laura Borràs.
P: El trencament amb el PDeCAT permet a Junts acostar-se més bé ideològicament. Són una opció més a l’esquerra?
R: Junts és un projecte igual de transversal que el primer dia. És un projecte de centre, amb persones d’esquerres, persones socialdemòcrates, persones que venim d’altres partits, però amb la voluntat d’aglutinar un carril central de l’independentisme. Internament fem tots els treballs necessaris per a presentar propostes que representen tot el ventall de posicions que hi ha a Junts, amb un objectiu superior que és l’alliberament del nostre país i la independència de Catalunya.
P: Des del 2017 no hi ha hagut avenços independentistes substancials. Què toca ara, si hi ha un govern independentista? I si se supera el 50% de vot secessionista?
R: El més important ara és recuperar la legitimitat i la dignitat de les institucions del nostre país. Durant estos anys, s’ha deslegitimat el Parlament de Catalunya o la Presidència de la Generalitat sense la unitat que el país mereixia. Volem unes institucions fortes per a fer passos endavant. El 50% és un repte que ens proposem com a país, també per a contrarestar les crítiques constants del bloc unionista, però Junts en tot cas no defallirà en l’objectiu de la independència perquè és la nostra raó de ser. És un partit que naix de l’1 d’Octubre.
P: Per tant, no està sobre la taula una altra declaració d’independència o un altre referèndum?
R: Primer, és el resultat de les urnes i configurar un govern fort netament independentista. Si no som capaços de fer-ho, tots estos passos seran difícils de fer.
P: Junts només serà en un govern on tots els seus membres siguen independentistes?
R: Sí, clarament.
P: Quina és la proposta concisa de Junts per a les Terres de l’Ebre que tothom està d’acord que han de revertir la despoblació?
R: Apostem per una conselleria del món rural amb una visió transversal. I quan parlem del món rural, no parlem només d’agricultura, sinó que parlem també de fibra òptica, tecnologia, mobilitat, salut, jóvens, indústria, turisme.
P: El PDeCAT també hi aposta, per una secretaria general del món rural?
R: Jo ho vaig dir abans. També els comuns proposen una llei d’equitat territorial. Al final, no arribar a consensos en això seria enganyar-nos a natros mateixos. Tots volem el millor per a les Terres de l’Ebre. El projecte del País Viu que va encetar el president Torra anava en esta línia, però va quedar escapçat per la pandèmia i per la seua destitució com a president.
P: I què guanyarem amb una àrea exclusiva dedicada al món rural?
R: Acabar amb el fet que s’aborden els temes de les Terres de l’Ebres des de departaments que són estancs. El govern de la Generalitat ha de tenir la capacitat de treballar de manera interdisciplinar per a fer front als problemes que tenen les Terres de l’Ebre.
P: El futur del territori per quins sectors econòmics passa?
R: Hem de ser la suma de totes les possibilitats. Parlem de reindustrialització perquè ha d’haver-hi un tancament nuclear, però també de reactivar el turisme i la restauració, de la coordinació entre les empreses agroalimentàries…I de la cultura i el component identitari, del qual se’n parla ben poc i també aporta riquesa al territori.
P: I amb quines eines dotaria este impuls cultural més identitari?
R: Junts es planteja destinar el 2% del pressupost de la Generalitat a Cultura, perquè tenim un dèficit d’inversió en cultura i especialment les Terres de l’Ebre tenen un gran potencial.
