El debat entre els candidats i candidates per a les Terres de l’Ebre d’alguns dels principals partits que es presenten per la circumscripció de Tarragona a les eleccions del 14 de febrer, organitzat per la Demarcació de l’Ebre del Col·legi de Periodistes en coordinació amb els principals mitjans del territori i al qual no van assistir ni el PP ni Vox, va servir per a fixar en prou claredat la posició estratègica de la resta de formacions amb aspiracions d’obtenir representació. Així, ERC, amb Lluís Salvadó, es va erigir com la principal opció reivindicativa de la tasca de govern davant les càrregues dels partits no independentistes, sobretot del PSC i dels comuns, l’autocrítica implícita de Junts -amb Mònica Sales- i el foc suposadament amic del PDeCAT, representat per Carles Luz, en un clima general, això sí, de distensió que s’allunya extremadament de la convulsió prèvia al 21D del 2017.
ERC va defensar la faena feta: els consensos al voltant del Delta, els ajuts mobilitzats per la pandèmia, la creació de Salut Terres de l’Ebre i l’ampliació de l’hospital de Tortosa -va ser l’única formació que la va prioritzar sense embuts i va rebre la comprensió “realista” del PDeCAT-; les polítiques de “reequilibri intern” amb els regadius, el tercer carril a l’eix de l’Ebre -tota la resta van apostar per un desdoblament en tota regla- o les inversions en transport públic. Salvadó només va renegar del decret de renovables impulsat per l’executiu a finals del 2019 -signat per l’exconsellera i actual presidenciable del PDeCAT Àngels Chacón- i que ha redoblat la pressió dels promotors eòlics i fotovoltaics sobre el territori. “Es pot modificar, però es va fer per a complir els objectius de país” amb les renovables, es va defensar Luz sobre l’objectiu del 100% de generació amb renovables amb vista al 2050 a què va apel·lar Mònica Sales. En qualsevol cas, tots els candidats van coincidir més o menys en la necessitat de combatre la massificació de forma que el territori tinga veu i siga copartícip de la transició energètica a través de fórmules com l’autoconsum, una de les receptes estrella d’ERC. El candidat de Ciutadans, Francisco Domínguez, va assenyalar també l’hidrogen verd com la panacea per al futur i va apuntar al potencial de la biomassa.
D’entre els altres dos partits que han estat al govern amb ERC, Junts va dibuixar amb Sales algun punt d’inflexió, apostant per canvis de rumb en l’atenció al món rural, incrementant la inversió en recerca mèdica i no renunciant a un hospital nou, si bé també va reivindicar el llegat de Torra en relació a projectes com el País Viu, per a impulsar les comarques més despoblades i desafavorides. El PDeCAT, al seu torn, va prometre abaixar impostos, més ajuts a les empreses que han hagut de tancar per la pandèmia o testos d’antígens massius, i va lamentar que la Ponència de Renovables -l’ens que filtra els projectes de renovables al territori- no haja escoltat prou els alcaldes.
Els cops de bastó, com era d’esperar, van arribar de la resta de partits. Així, el candidat del PSC, Joaquim Paladella, va començar fort retraient al govern que “s’haja gastat una part dels diners que l’Estat li va transferir per a la covid-19 a eixugar el dèficit de TV3”. L’alcalde de Batea va presentar-se com el defensor del sector de la pagesia i va insistir que les Terres de l’Ebre han estat “maltractades” durant l’última dècada. Es va queixar que el País Viu reivindicat per Junts no haja incorporat les propostes del territori i va aixecar la veu per a reclamar un nou hospital per al territori que considera que es podria aixecar per uns 140 milions d’euros, xifra que ERC veu del tot insuficient.
Catalunya En Comú Podem, amb Jordi Jordan, va acusar el govern de ser un “desgavell” i de “centralista” i va proposar un Pla de Barris Verds per a tots els pobles i ciutats, un Pla de rescat social que incloga la cultura, una vicepresidència de Transició Ecològica, un hospital nou “com els que sí que s’han projectat a Tarragona o Girona” o un Pacte per l’Ebre a imatge del Pacte pel Ter que permeta el retorn progressiu dels cabals del minitransvasament al riu Ebre -coincidint amb la CUP- com a element clau de la seua recepta integral per a preservar el Delta. En este punt, va ser l’únic que va recordar que la PDE no forma part de la Taula de Consens invocada per la majoria de formacions. El debat sobre el Delta es va encallar en l’àmbit de les competències, entre els retrets del PSC a la Generalitat i d’ERC i Junts a l’Estat. Tothom va coincidir en la urgència d’actuar al Delta, però cadascú va exhibir un model diferenciat: el PSC va defensar aferrissadament els regadius com el Xerta-Sénia en la seua dimensió més ambiciosa.
Al marge del foc creuat van quedar la CUP i Ciutadans, a qui pel que es va veure ningú considerava rival electoral directe. Domínguez, del partit taronja, va insistir, a l’hora d’enfocar els dèficits del territori o del sistema sanitari, que “no partim de zero”, recalcant la responsabilitat dels que han governat en les retallades o en la falta d’inversió a l’Ebre, i va apostar per enfortir el sector primari.
La representant de la CUP, Júlia Urgell, va ser especialment bel·ligerant contra el govern per la política d’implantació de noves centrals de generació elèctrica renovables, reclamant “la sobirania energètica popular” per al territori. També va qüestionar entre altres que durant la pandèmia s’haja posat “l’economia per davant de les persones” enmig de “les baralles entre els socis de govern” o que en el debat sobre el Delta “hi haja molta retòrica però no es vulga anar a l’arrel del problema”.
Per a arrodonir el to dolç del debat, es van registrar unanimitats sonades: tothom es va mostrar a favor de posar data al tancament nuclear i enterrar la candidatura d’Ascó al magatzem de residus d’alta radioactivitat, i de tombar el monument franquista de l’Ebre.
