HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catSebastià Juan Arbó vist per Marta Matas viure per escriure

Sebastià Juan Arbó vist per Marta Matas viure per escriure

No és casualitat que dues de les millors biografies que han aparegut a l’Ebre últimament porten en el seu títol el verb escriure. Si Josep Sancho ho va fer amb Bladé: Escriure la memòria, ara, Marta Matas Roca ho ha fet amb Sebastià Juan Arbó: Viure per escriure. Recepció crítica i Projecció de l’obra, i és que tots dos van rescatar la memòria i la van escriure sobre la Ribera i el Delta natal.

Feia molts anys que esperàvem la gran biografia sobre Arbó i ha hagut de ser una tarragonina i Doctora en Filologia Catalana, Marta Matas, la que hagi il·luminat a través de les seves obres el món literari i vital de l’autor rapitenc, i és que Matas ha escrit una monumental i extraordinària biografia que dibuixa el trajecte arbonià des del Delta fins a la seva arribada a Barcelona el 1927. Per aconseguir aquest propòsit d’informació la seva autora ha consultat una gran quantitat d’arxius acompanyats de les fonts corresponents i de persones que el van conèixer.

L’obra consta d’una estructura molt personal i particular. En la primera part aborda la seva tesi: de la realitat viscuda a la ficció narrativa i la corresponent anàlisi del seu desarrelament en la literatura catalana. Posteriorment, en la segona part aborda aspectes de la professionalització d’Arbó, com el canvi de llengua després de la Guerra Civil i la seva ideologia, acompanyada de les conseqüències que se’n deriven i la seva labor com a periodista per a complementar la seva economia, tan escassa en aquells moments. Amb aquesta biografia l’autora tarragonina culmina una part important de la seva trajectòria acadèmica que va iniciar fa uns anys per a portar-la a estudiar i desxifrar a un escriptor que ha generat simpaties i admiració per la seva literatura al mateix temps que rebuig i incomprensió i tot perquè la Barcelona senyorial i cosmopolita d’aquells anys només mirava al Pirineu, amb la sardana i la tramuntana i s’oblidava del Sud català perquè estava molt lluny i mai va arribar a comprendre a la perifèria deltaica. Amb la Guerra Civil admirar a qualsevol intel·lectual no significa compartir el seu ideari ideològic i que seria dramàtic per a la nostra cultura observar aspectes negatius relacionats amb una època tan nefasta com aquella, prescindint de la seva obra i deixar-la apartada de la nostra tradició literària. Una època de la qual cap català va sortir il·lès. Justament a la Guerra Civil hem d’emmarcar el distanciament i el desengany d’Arbó en la política i el seu compromís en la seva terra i en l’humanisme i buscar una sortida en la seva professionalització com a escriptor, que el porta a escriure en castellà. És tanta i en tanta quantitat la informació, que em resulta impossible resumir en aquest article i condensar-la en la seva totalitat, i les notes a peu de pàgina li serveixen per a completar la referència a determinat article o estudi d’altres autors.

D’aquesta forma passen davant dels ulls del lector la peripècia vital d’Arbó en diferents etapes de la seva vida com va ser el seu aprenentatge i la seva acollida en els cercles literaris barcelonins, la crítica a les seves primeres obres quan al fons s’albirava la guerra, les seves amistats rapitenques a l’Ateneu Barcelonès, la recepció crítica durant la postguerra i la seva projecció exterior.

El reconeixement dels seus paisans ebrencs com Lluc Beltran, Ricard Salvat, Artur Bladé, Jesús Massip i Gerard Vergés i també les personalitats que va conèixer abans i després de la contesa bèl·lica: Miquel Llor, Mercè Rodoreda, Puig i Ferrater, Salvador Espriu, Josep Maria de Sagarra, Ignacio Agustí, Josep Janés, Néstor Luján, Joan Fuster, Julio Manegat, Xavier Benguerel, Francesc Candel… la llista seria interminable.

Com a conclusió, podem afirmar que Marta Matas Roca en Viure per escriure ha escrit una biografia supèrba, de referència imprescindible per a futurs estudis arbonians, havent donat una visió imparcial i profundament humana sobre l’escriptor de la Ràpita.

Eduardo Sanchez
Eduardo Sanchez
cronista cultural
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + 1 =

Últimes notícies