L’historiador tortosí Joan-Hilari Muñoz ha mort aquest dimecres als 59 anys víctima d’un càncer. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Nacional d’Educació a Distància, va exercir com a catedràtic d’ensenyament secundari a l’Institut Dertosa. Amb la seva mort, les Terres de l’Ebre perden un investigador rigorós i apassionat, que va dedicar la seva vida a la recuperació i difusió de la història i patrimoni local.
Les mostres de condol no s’han fet esperar. Diverses entitats culturals com Amics dels Castells i representants institucionals han expressat el seu pesar a través de les xarxes socials, destacant la seva tasca incansable i el seu llegat inesborrable en la historiografia de la regió. L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan ha remarcat que “ens deixa un gran llegat sobre la història de la nostra ciutat”
Muñoz va destacar per la seva ingent tasca de recerca històrica, centrada en l’època moderna de Tortosa i les Terres de l’Ebre. Entre els seus llibres més rellevants destaquen La Guerra dels Segadors a Tortosa, 1640-1651 (2004) i la coordinació del tercer volum de la Història de les Terres de l’Ebre (2011). A més, va contribuir de manera decisiva a la recuperació de valuosos elements patrimonials, com la taula renaixentista del tabernacle de la Reserva del Santíssim de Tortosa (2018) i el reliquiari dels Sants Màrtirs de Gandesa (2019), aquest últim retornat el 2024 per ordre judicial.
Compromès amb la protecció i difusió del patrimoni, va ser membre de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de les Terres de l’Ebre de la Generalitat de Catalunya (1997-2005) i de la Comissió de Patrimoni Cultural del Bisbat de Tortosa. Va col·laborar en la redacció del Catàleg d’edificis i conjunts rurals de caràcter històric del municipi de Tortosa i en el Pla Director del Palau Episcopal de Tortosa. També va exercir com a assessor històric en el muntatge de l’exposició permanent d’art sacre de la catedral de Tortosa, Sancta Mariae Dertosae.
Un dels seus grans àmbits d’estudi va ser el jaspi de Tortosa, material decoratiu emprat des de l’època romana fins al Barroc tant a la península Ibèrica com a Itàlia. A més, va aprofundir en l’estudi dels aspectes artístics de la catedral de Tortosa entre els segles XVI i XVIII, analitzant mestres d’obra, retaules, tapissos, orfebreria i el mecenatge artístic dels prelats. En aquest àmbit, va ser coautor del llibre Art i artistes a Tortosa durant l’època moderna (1999).
Més enllà de la seva ciutat, Muñoz va posar en valor el patrimoni renaixentista de la diòcesi tortosina, publicant diverses monografies sobre temples de l’època, com Arquitectura religiosa i renaixentista a la Terra Alta. Esglésies i portalades (2007) o La parròquia de Sant Joan Baptista d’Orta en el segle del Renaixement (2010), entre d’altres.