Com estic fent, ara mateix, en escriure aquest article, convé aturar-se i focalitzar totes les nostres atencions i intencions en certs moments de la vida i, sobretot, del nostre dia a dia. De totes maneres, no us estic sent sincer del tot. Perquè mentre teclejo el meu cap no para i simultanieja altres idees, records, pensaments, preocupacions, distraccions, etc. Em pregunto si abans, fa molts anys, era igual. I suposo que la resposta és evident. Assenyalant en general la tecnologia i en particular les xarxes, que tampoc les voldria condemnar… si bé és bo fer-ne una crítica constructiva i pensar en veu alta coses que em passen i que potser, a vosaltres, també us passen. Aquesta sobreestimulació i connexió constant han transformat el nostre cap, la nostra part metafísica, en una voràgine (i també evolució) constant.
Un bucle del qual no és fàcil sortir. Però arriba un moment, quan ‘sobrepensem’ (paraula apresa gràcies a mon germà), que cal desconnectar i desaparèixer. El que a mi m’agrada anomenar “detox digital”. Avui dia, adoro llançar el mòbil durant unes hores o apagar-lo els caps de setmana (malgrat que la tornada és MOLT dura). Us ho explico mentre penso que és insuficient i fins i tot em plantejo desinstal·lar WhatsApp… o sortir dels grups -on quan hi tornes hi ha mínim 200 missatges pendents- però us mentiria si no us dic que aquestes decisions impopulars sempre fan dubtar. Creieu que un món sense WhatsApp és possible?