HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catMotius per a l’esperança

Motius per a l’esperança

Un dels actes amb motiu de les festes solidàries organitzades per l’associació Sant Gil de Federic va ser la xarrada ‘La Mercè al cor’. El seu director, en l’actualitat, l’amic Carlos Blanch, va començar posant en relleu la importància del llegat històric de la Mercè. No oblidem que és l’escola més antiga de Catalunya i per la qual han passat molts tortosins i tortosines, formats per grans mestres.

De seguida vam veure que aquella no seria una conferència habitual. El ponent va voler que hi participéssim tots i totes des del primer moment, i ens va fer còmplices del seu objectiu: entendre la importància del treball en equip.

Partint de la dura història d’Ernest Shackleton, navegant angloirlandès que va realitzar una expedició a l’Antàrtida, Carlos ens va fer “pujar al seu vaixell, l’Endurance”.

La Mercè està considerat com un centre d’alta complexitat per la gran diversitat de l’alumnat, procedent de més de 20 països. El seu director i tot l’equip de la Mercè han fet d’aquesta dificultat un repte i, fins i tot, una riquesa pedagògica. Com Shackelton, saben que tenen una missió difícil, però com ell, volen que tota l’expedició arribi a la seua fita.
La sala de la Cambra de Comerç, plena a vessar, va endinsar-se en la metàfora de Carlos i va participar activament tota l’estona. Com l’explorador, els assistents a la presentació vam superar pluja, vent i tronades, vam pujar i baixar com en una sínia, i vam remar plegats… Carlos Blanch, com Shackelton, ens va fer veure que l’objectiu era que tots els alumnes acabessin la travessia sans i estalvis, que tots aconseguissin el seu objectiu.

Amb exemples molt ben buscats de treball en grup, de superació de dificultats, però, també, amb realisme, Carlos ens va donar una lliçó d’allò que significava realment treballar en equip. Tots i cada un dels alumnes, professors i personal no docent de la Mercè, eren imprescindibles per aconseguir la fita de superació.

La formació continuada dels seus docents i personal, el sòlid treball en equip i la convicció que ningú es pot quedar fora en aquest “viatge” van fer que tots els assistents quedéssim atrapats per l’entusiasme i la convicció de Carlos Blanch.

Carlos ens va donar motius per a l’esperança, en una ciutat que de vegades té tendència a mirar el que és negatiu i no veure com s’avança en molts aspectes i com hi ha gent amb molta empenta i emprenedoria.

El llegat de la Mercè està en bones mans. Gràcies, a Carlos i a tots els que ho estan fent possible.

Cinta Galiana
Cinta Galiana
Doctora en Ciencies de l'Activitat Física i l'Esport
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 71 = 73

Últimes notícies