He llegit diversos obituaris de Federico Mayor Zaragoza, tots ressaltant alguns dels mèrits i distincions guanyades al llarg de la seva fecunda vida. M’ha agradat especialment el de El País, perquè en el començament diu molt, i té un petit error. Diu: “Un científico comprometido con la causa de la paz y la cultura. Nació en Tortosa”.
Segur que a Federico no li hagués molestat gens aquest error. Havia demostrat sobradament l’amor a la terra dels seus pares i era, des de 1988, fill adoptiu de la ciutat. La seva dedicació a la cultura, i per tant a la UNESCO, va ser tinguda en compte per Tortosa amb el monòlit situat al Parc Teodoro González en el mateix any. Recordem que la seva elecció per a la UNESCO va tindre el suport actiu de qui seria Premi Nobel de la Pau, Mikhaïl Gorbatxov.
Són moltes les activitats de Federico Mayor per la ciutat dels seus pares. La instauració dels premis Federico Mayor Zaragoza organitzats per Amics i Amigues de la Unesco i la URV tenen ressò en amplis ambients educatius i socials.
Hauríem de recordar l’organització a Tortosa a principis dels 80 del segle passat del Congrés d’IFIES amb participants de USA, Regne Unit, URSS, Japó, Brasil, Xina, Canadà, etc., presidit per ell mateix, clausurat pel M.H. Jordi Pujol i patrocinat per José Celma.
Sent sotssecretari d’Educació i Ciència, el 1974, va donar suport a la implantació del Centre de la UNED a Tortosa, i ja com a ministre d’Educació i Ciència de Leopoldo Calvo Sotelo va ser decisiu per crear l’Escola d’Infermeria, primer centre presencial universitari dels últims segles a Tortosa.
Després d’un estudi justificatiu fet per un equip tècnic, sufragat per José Celma, com a ministre va crear l’Institut d’Ecologia Marina, amb seu a Tortosa. La convocatòria anticipada d’eleccions generals i la victòria de l’oposició socialista amb el corresponent canvi de govern, van impedir tenir temps de sol·licitar els informes del Rectorat de la Universitat de Barcelona i la Càtedra d’Ecologia abans de la seva aprovació definitiva. Quants els vàrem visitar perquè els duguessin a terme, ja amb nou govern a Madrid, el rector A.B.M. i, especialment, el molt prestigiós catedràtic d’Ecologia R.M. es van negar rotundament, arribant a dir aquest últim que si es fes un Institut d’Ecologia Marina seria a Barcelona i, en tot cas, amb un magatzem a Sant Carles (sic) per guardar-hi les barques. Estic segur que amb Federico uns mesos més de ministre no s’haguessin atrevit a oposar-s’hi i hagués trobat la via per resoldre-ho.
No oblidem tampoc la cessió que va fer a la Cambra de Comerç de Tortosa del seu fons cultural objecte del seu pas per la UNESCO.
El seu llegat a Tortosa és molt important, però així mateix ho hauria de ser per tota la Humanitat amb la seva Cultura de la Pau.
