Nadal, sense complexos

A alguns països europeus s’ha prohibit als funcionaris utilitzar la paraula “Nadal”. En els idiomes que sigui, òbviament: Christmas, Noel, Navidad, Natale, Weihnachten… De cap manera esmentar-ho a les institucions. I no són estats totalitaris, sinó democràtics. L’argument és que com el Nadal és d’origen cristià, volen deixar d’esmentar-ho per a no ferir la sensibilitat dels que no ho siguin.

Entre nosaltres, sense una prohibició explícita, hi ha qui no utilitza aquella paraula, sinó que l’ha substituït per unes asèptiques “Bones Festes”, o frase similar.

Hi ha institucions que han eliminat els pessebres públics o, en algun cas, els han substituït per una grotesca representació de no se sap ben bé què.

He llegit aquests dies que a algunes poblacions diuen que tornen al Nadal tradicional, però allò que anuncien consisteix en llums, menjar i festejos. En part és raonable tenint en compte les limitacions dels dos anys anteriors per la pandèmia, però tampoc fan referència a l’essència.

Un es pot preguntar el perquè del Nadal. Per què és una de les jornades de l’Any (potser la primera) més celebrades arreu del món? No hi ha cap altra explicació que perquè es commemora el Naixement de Jesús. Festa certament cristiana, però que ha arrelat arreu fins i tot entre gent no creient o d’altres confessions. Un festivitat religiosa, però que, com menys a Occident i bona part de la resta del món, forma part intrínseca de la cultura encara que molts puguin no ser creients.

Hi ha algun antinadalenc que recorda que se celebrava el solstici d’hivern. Alguns hi veuen antecedents amb la festivitat del Nadal, i altres la neguen. Hi ha antropòlegs amb versions diferents. No ens discutirem per això. Té poca importància. En tot cas, algú que tingui dos dits de front pot creure que tot el que representa el Nadal a les societats, junt amb els desitjos de pau, els actes de solidaritat, els encontres familiars, els regals… pot ser conseqüència de una jornada de l’any en la qual la durada del dia sigui la mateixa que la de la nit? Creu algú que té cap rellevància en la vida de les persones que la foscor d’una nit o de sol en un dia tinguin uns minuts més o menys?

Entenc que, a títol individual, una persona no vulgui celebrar el Nadal, però no pot negar-ne la dimensió col·lectiva. Tampoc es pot afirmar sensatament que pot ferir als que no són cristians. S’ha posat a pensar algú la quantitat de coses de la vida social que cadascú de nosaltres no compartim i que no per això rebutgem i volem silenciar? Val la pena qüestionar-se què faria si anés a viure a Algèria o Egipte, països musulmans, o a un país oriental d’una altra religió. S’indignaria o voldria impedir que celebrassin els musulmans el Dia del Corder?

Aquell amagar el Nadal i altres celebracions cristianes forma part del complex i de la covardia en l’actuar de gent que ha perdut conviccions. No només en la religió, que també, sinó en els pròpies arrels culturals. I qui no té arrels no té futur. L’arbre sense arrels el fa caure qualsevol petita ventada.

Daniel Arasa
Daniel Arasa
Periodista i professor de periodisme (jubilat)
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

46 + = 51

Últimes notícies